[en] The term Europa occurs three times in Vergil, all three in the Aeneid and always with an exact geographical sense as a part of the world. Two times occurs in opposition of Asia, which means the antagonism between West/East, understanding the first place as civilized and the second as barbarian. The Aeneid raises the question about 'Asian' people as Troians, that is, the Roman ancestors, and 'European' as Latin people. We will examine the ways in which Vergil solves this paradox by unifying the two enemy peoples and also by other subtle means. For instance, there is a transformation of the image of goddess Cybele who appears without her orgiastic ('Asiatic') attributes but under a facies of Great Mother, in all her solemnity and as a protector of Aeneas offspring and people.

[cat] El substantiu Europa apareix tres vegades a l'obra de Virgili, les tres a l'Eneida i sempre té un precís sentit geogràfic, és una part del món. Dues de les vegades apareix en oposició a Àsia, que no és altra cosa que l'oposició Occident / Orient, en la qual el primer terme encarna la civilització i el segon la barbàrie. A l'Eneida es planteja el problema que els "asiàtics" són els troians, és a dir els antecessors dels romans, i els "europeus" els llatins. S'examinen les maneres que té Virgili de superar aquesta paradoxa, fusionant els dos pobles enemics però també a través d'altres més subtils mitjans, com ara la transformació en el tractament de la deessa Cíbele, desproveïda de les seves característiques orgiàstiques ("asiàtiques") i venerada sota una fàcies de Gran Mare solemne i protectora del llinatge d'Eneas i el seu poble.