|
Notas:
|
La transformació de la societat catalana ha afectat àmbits molts diversos entre els quals destaquen dos que actuen com a causa i conseqüència d'altres canvis: l'augment de la població, de manera especial la població urbana, i l'augment del nombre de ciutats. Semblantment a la major part de les societats europees, s'ha passat d'una societat agrària a una societat industrial i terciària on la ciutat ha esdevingut l'element clau per entendre les dinàmiques socials i territorials. 1
Aquests canvis han afectat la manera de viure de les persones i han creat noves tipologies d'espais que intenten adaptar-se a les necessitats o interessos que han sorgit d'aquests canvis. l l'espai públic de pobles i ciutats és el marc on, segurament, les transformacions s'han fet notar més, afectant fins i tot la manera de relacionar-se de les persones. S'ha passat d'unes localitats adaptades a les necessitats que imposava la vida rural a unes localitats que es troben a mig camí entre el que havia estat rural i allò que ja es pot considerar completament urbà. En moltes localitats i ciutats petites s'ha importat tipologies d'espais públics pensats originàriament per a ciutats grans, amb modes de vida completament urbans, i que s'apliquen a societats que no sempre ho necessiten.
Les pàgines que segueixen volen presentar una reflexió sobre la pèrdua i la transformació dels elements tradicionals de l'espai públic en petites ciutats i municipis. La incorporació d'elements forans, més propis de ciutats grans, suposa una transformació que va més enllà dels elements propis de l'urbanisme per incidir directament en el tarannà i la quotidianitat d'una societat en ple procés d'abandonament de les activitats econòmiques primàries. També intenten aportar la reflexió sobre el fet que la participació ciutadana segueix essent una necessitat a l'hora de dissenyar i utilitzar l'espai públic com a base de la cohesió social. |
