|
Notas:
|
Durant el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana
(Barcelona, 1906) destacaren les comunicacions en què es justificava
la necessitat del coneixement del llatí per endegar amb garanties d’èxit
els estudis de lingüística en general i de filologia romànica en particular,
com he exposat en un altre lloc (JULIÀ-MUNÉ, 2006). Entre
aquests darrers es van distingir especialment els de gramàtica històrica,
dialectologia i geografia lingüística, disciplina que, mitjançant enquestes
dialectològiques i servint-se de tècniques cartogràfiques, tenia
per objectiu l’elaboració d’atles lingüístics. Un parell de dècades després
d’aquella magna trobada científica internacional ja s’havien començat
a difondre els primers resultats dels estudis científics del català
en l’àmbit de la dialectologia, la lexicografia i la gramàtica descriptiva
i prescriptiva, mitjançant l’obra duta a terme per Antoni M. Alcover
(1862-1932) a les Illes i per Pompeu Fabra (1868-1948) a Catalunya. |
