|
Notes:
|
Sovint les comarques tenen algun referent històric més o menys
remot. La Selva fou un dels quatre ardiaconats del bisbat de Girona,
mentre que el Gironès actual es correspon força exactament
amb la vegueria estreta de Girona. Les divisions posteriors (alcaldies
majors, partits judicials, comarques...) han recollit i transformat
-amb major o menor encert- aquelles unitats administratives
d'origen medieval. L'aprofitament de les diverses formes de
col·laboració supramunicipal ha de permetre un millor encaix de
la realitat administrativa amb el concepte tradicional selvatà.
Poques comarques tenen un nom tan arrelat en el sentit
popular -passat i present- com el té la Selva, i poques són, alhora,
tan difícils de concretar de manera satisfactòria com a demarcació
administrativa. Tanmateix, la Selva va néixer i va ser, durant
segles, un àmbit oficial eclesiàstic: un dels quatre grans ardiaconats
del bisbat gironí. L'ardiaconat comprenia, per la costa, des
d'Arenys de Mar i fins a Sant Feliu de Guíxols; per la depressió
prelitoral anava de Breda a les portes de Girona (Salt i Santa
Eugènia), i cap a l'interior arribava a Arbúcies i Santa Coloma. És
clar que la funcionalitat real d'aquesta demarcació devia ser
escassa i progressivament poc significativa, alhora que tampoc va
potenciar la formació d'una capitalitat diferenciada de la seu
episcopal. Però malgrat tot, la dilatada vigència de l'ardiaconat
afavorí l'arrelament d'una identitat comarcal selvatana. |
