|
Notes:
|
El PRRS és actualment la patologia més important econòmicament en la producció porcina. El virus per diverses vies, entre elles la transplacentària, provocant símptomes greus en les ventrades. Fins al moment la vacunació és l'estratègia de control més utilitzada, encara que té poc èxit en el camp. En aquest estudi es van pretendre identificar gens i biomarcadors associats a caràcters de resistència a aquesta infecció. Es va realitzar una recerca bibliogràfica per determinar les regions del genoma porcí més rellevants pel que fa a característiques reproductives i immunitàries, i es van localitzar gens candidats per aquests caràcters (SGK1 i TAP1). Es va seqüenciar la regió codificant d'aquests gens en un subgrup de 32 truges. Es van identificar diferents polimorfismes i es van dissenyar primers específics per a aquestes regions; finalment es van seleccionar dos marcadors: SGK1_M6 i TAP1_M3. Es van genotipar els polimorfismes trobats mitjançant la tècnica qPCR-HRM. El genotip AA per al marcador SGK1_M6 del gen SGK1 es va relacionar amb una disminució del nombre total de garrins nascuts per part així com en el nombre del nombre de garrins nascuts i en el nombre de garrins vius (p <0,05). Les truges de genotip AA per al marcador TAP1_M3 del gen TAP1 van presentar una major taxa de garrins momificats que la resta de genotips (p <0,05). D'altra banda, les truges amb allel G per al mateix marcador TAP1_M3 van presentar un menor nombre de garrins nascuts momificats, sobretot en la fase de brot epidèmic de PRRSV (p <0,05). Conjuntament, aquests resultats demostren que és possible identificar marcadors moleculars en l'hoste que es relacionen amb una major resistència a la infecció per PRRSv.
El PRRS es actualmente la patología más importante económicamente en la producción porcina. El virus se transmite por varias vías, entre ellas la transplacentaria, provocando síntomas graves en las camadas. Hasta el momento la vacunación es la estrategia de control más utilizada, aunque tiene poco éxito en el campo. En este estudio se pretendieron identificar genes y biomarcadores asociados a caracteres de resistencia a esta infección. Se realizó una búsqueda bibliográfica para determinar las regiones del genoma porcino más relevantes en cuanto a características reproductivas e inmunes y se localizaron genes candidatos para estos caracteres (SGK1 y TAP1). Se secuenció la región codificante de estos genes en un subgrupo de 32 cerdas. Se identificaron distintos polimorfismos y se diseñaron primers específicos para dichas regiones; finalmente se seleccionaron dos marcadores: SGK1_M6 y TAP1_M3. Se genotiparon los polimorfismos hallados mediante la técnica qPCRHRM. El genotipo AA para el marcador SGK1_M6 del gen SGK1 se relacionó con una disminución del número total de lechones por parto así como en el número de lechones nacidos totales y en el de lechones nacidos vivos (p < 0,05). Las cerdas de genotipo AA para el marcador TAP1_M3 del gen TAP1 presentaron una mayor tasa de lechones momificados que el resto de genotipos (p < 0,05). Por otro lado, las cerdas con alelo G para el mismo marcador TAP1_M3 presentaron un menor número de lechones nacidos momificados, sobretodo en la fase de brote epidémico de PRRSv (p < 0,05). En su conjunto, estos resultados muestran que es posible identificar marcadores moleculares en el huésped que se relacionan con una mayor resistencia a la infección por PRRSv.
PRRS is currently the most economically important pathology in pig production. The virus can be transmitted in several pathways, including transplacental, causing severe symptoms in litters. Until now, vaccination is the most used control strategy, although it has little success in the field. This study is aimed to identify genes and biomarkers associated with resistance characters to this infection. A bibliographic search was carried out to determine the most relevant porcine genome regions in terms of reproductive and immune characteristics. Candidate genes for these characteristics were located: SGK1 and TAP1. The coding region of those genes was sequenced in a subgroup of 32 sows. Different polymorphisms were identified and specific primers were designed for these regions; finally, two markers were selected: SGK1_M6 and TAP1_M3. The polymorphisms found by the qPCR-HRM technique were genotyped. The AA genotype for the SGK1_M6 marker of the SGK1 gene was associated with a decrease in the number of total born piglets in a parity, and a decrease in the number of total born piglets and in the number of born alive piglets (p <0.05). The AA genotype sows for the TAP1_M3 marker of the TAP1 gene had a higher rate of mummified piglets than the rest of the genotypes (p <0.05). On the other hand, sows with G allele for the same marker TAP1_M3 presented a lower number of mummified piglets, especially in the epidemic outbreak phase of PRRSv (p <0.05). Altogether, these results show that it is possible to identify molecular markers in the host related to a greater resistance to the infection by PRRSv. |
