|
Notes:
|
Estem vivint, en paraules de Todorov, un enfrontament
entre el neoliberalisme i la democràcia. Davant
d’aquest conflicte profund que està soscavant els pilars
de la legitimitat de la democràcia representativa, l’article
té per objectiu presentar, de manera exploratòria,
unes primeres notes sobre què podrien ser les escoles
democràtiques en comú. Per a fer-ho, s’entronca amb
la corrent de pensament que, des de Dewey ha remarcat
la necessitat que les escoles eduquin en, per i
sobre la democràcia. Avui, la necessitat d’escoles democràtiques
és més viva que mai i el principal resultat
d’aquest article, és la proposta de construir-les a partir
de pràctiques comunitzants. Van ser Bollier (2014) i
Laval i Dardot (2015) els que van proposar transformar “comú” d’adjectiu (bé comú) a verb: comunitzar (commoning). L’article, a partir del
model analític de Foucault (saber, poder, subjectivitat), explora què podria ser una escola
democràtica basada en pràctiques comunitzants en relació a què (no) és una escola (veritat);
com hauria de ser governada (governance); i quin tipus d’identitat hauria de produir
(subjecte). Amb aquesta proposta d’escola democràtica en comú es busca plantejar nous
camins per construir espais d’educació que transformin el saber, les relacions de poder i les
identitats en la línia del bé comú. |
