El tomàquet (Lycopersicon esculentum) és l’hortalissa de major comercialització, distribució i consum en Europa, i més concretament a la zona Mediterrània. Catalunya, com a part d’aquest territori té arrelat a la seva cultura aquest fruit. S’escolta sovint amb to d’enyorança: “aquest tomàquet no té gust de res” ja que els estàndards actuals han desterrat varietats tradicionals amb aromes, sabors i formes distingits i amb reconeguda qualitat organolèptica, com és el cas del tomàquet Montserrat. En aquest context, mitjançant un assaig de camp, es va proposar estudiar les característiques morfo-agronòmiques de potencials cultivars de tomàquet Montserrat i Pera de Girona. Atenent al baix efecte de cul cremat, nombre de tomàquets i baixa altura del primer pom, va destacar el cultivar LC5 del tipus varietal Montserrat, si bé presentava alt clivellat i fruits no roses. Per ser poc sensible al cul cremat i al clivellat i tenir poca frondositat, destacava el cultivar LC96. Les entrades amb major ºBrix foren LC124, LC74 i LC95. Però LC124 presentava elevat cul cremat i LC95 no va destacar per cap altra característica. Així, LC74 seria un cultivar recomanable tot i ser sensible al clivellat. Amb aquesta informació els cultivars més destacats, LC5, LC74 o LC96 es poden triar per continuar el projecte de millora.