L’objectiu del present treball es avaluar possibles vies de millora del cicle de vida del balast, ja sigui allargant la seva vida útil o bé donant-li una segona vida. De la bibliografia consultada s’ha recollit un seguit d’informació recollida a la primera part de la memòria per tal de conèixer i comprendre com és una via en conjunt i el balast en particular. Previament s’han recollit mostres de balast del tram de via Collblanc - Can Boixeres, com a lloc representatiu i caracteristic de la xarxa, per tal de caracteritzar el balast existent. El resultat és un balast de granulometria petita 31.5/50mm de la classe A segons la norma UNE 13450 (àrids per balast). La mostra obtinguda al dipòsit també ha resultat ser de la mateixa granulometria. Es conclou que caldria augmentar la granulometria de les noves comandes de balast per augmentar la qualitat i el temps de vida. Caldria valorar efectuar un desguarniment del balast per tal de reduir impureses i retirar el balast mes petit. Donades les possibilitats d’estudi que s’han donat, s’ha procedit a avaluar la millora d’un tram de via del suburbà barceloní (L5 Can Boixeres) abans i després de l’operació de batonat de la via. Al assaig anterior al procés de batonat el resultat ha assenyalat una diferència de 5 dB de mitjana entre ambdues vies. Una mitjana de 65dB a la via 1 contra 70-71dB a la via 2. En el assaig posterior, s’ha reduït el soroll uns 9dB de mitjana a la via 1 i uns 5 dB a la via 2. Aquesta diferència es justifica per la presència d’una junta embridada a 30 metres del punt de mesura que redueix la qualitat de la via. Això demostra la viabilitat a l’hora d’utilitzar les mesures de vibracions per conèixer l’estat de la via i del balast en concret. A més, es confirma que el batonat es un procés efectiu de cada a augmentar els paràmetres de qualitat del balast ja que redueix les vibracions propagades. La valoració econòmica del treball exposa com la construcció d’un tram de via sobre balast és 4,3 vegades més barat que el mateix tram sobre formigó. Tot i això, el manteniment necessari en una via clàssica de balast i l’absència de manteniment preventiu rutinari en via sobre formigó, fa que en una valoració a 25 anys vista, la via sobre formigó sigui econòmicament més barata. La diferència de costos a 25 anys vista és de 804.593,28 €. S’ha calculat la longitud de via del suburbà sobre balast que és de 55,222km i que correspon a un 54,02% del total. A aquesta longitud de via, sabent la geometria tipus del túnel, equival a tenir 337.504,64 tonelades de balast a la xarxa. Aquest volum de balast correspon al 15.7% de la producció espanyola anual de granit. Tenint en compte la granulometria mesurada de les mostres obtingudes, les opcions de reciclat són poques: abocar els residu en abocador controlat de runa o bé efectuar un procés de mòlta per obtenir una granulometria més fina i dipositar-ho com a subcapes de diferents plataformes.