Avui en dia el sistema d’impressió per raig de tinta (Inkjet) és habitual relacionar-lo amb el món de les arts gràfiques. Però des de fa poc, que aquest sistema s’està aprofitant dintre el món industrial amb moltes aplicacions, des de la fabricació de pantalles, en prototipatge o inclòs en la enginyeria tèxtil. Aquesta gran versatilitat de l’eina permet entendre el gran interès que genera. La capacitat de poder controlar la quantitat de líquid impresa a més dels pocs rebutjos que genera, permet estalviar en costos. I aquesta última qualitat és la que està atraient més empreses a fer servir aquest sistema. Però per a fer-lo servir correctament, requereix un bon coneixement, tan de l’eina com les característiques del producte per dipositar. De manera que no qualsevol líquid és apte per a fer-lo servir mitjançant l’Inkjet. Així doncs, l’estudi de les interaccions entre la solució i el dispositiu és tan important com les que podem trobar entre la solució i el substrat. L’Inkjet és un dispositiu d’impressió per raig de tinta d’ únicament líquids. Aquest sistema funciona amb una pipeta per on surt el líquid programat per un dispositiu. La solució es dipositada sobre un substrat que està sobre una plataforma que es mou en sentit horitzontal i vertical. Aquest sistema el controla un operari que s’encarrega d’introduir les dades de la plataforma i els paràmetres que regulen la deposició. El món de la superconductivitat d’alta temperatura també s’ha interessat en aquest sistema per poder dipositar solucions precursores. En aquest punt es troba el projecte europeu EUROTAPES en el que està immers l’empresa OXOLUTIA, S.L. El projecte treballa per poder dissenyar un procés de fabricació de cintes superconductores en continu. En aquest projecte, no obstant, s’ha treballat per poder obtenir capes superconductores de gran gruix. Per això s’han realitzat diversos experiments per poder entendre millor la interacció entre el dispositiu i la solució precursora triada. D’aquesta manera, s’intenta arribar fins a gruixos de més d’un micròmetre, que es considera un valor interessant per poder fer passar una corrent important. Per poder aconseguir aquest propòsit s’han fet proves amb diverses solucions precursores i un ampli estudi de les piròlisis. Per al tractament tèrmic, s’han provat diferents rampes de pujada de temperatura i diferents fluxos de gasos. D’aquesta manera s’han obtingut un ampli mostrari d’alternatives per a la realització d’aquesta fita. Però no tots els experiments no han estat satisfactoris, alguns per problemes a l’hora de dipositar i d’altres perquè un cop fet el tractament tèrmic la mostra presenta defectes superficials. Per evitar aquests defectes, s’han d’optimitzar les rampes de pujada de temperatura i el flux de gasos durant la piròlisis. El projecte es divideix en diverses parts, començant per una introducció on s’abordarà la superconductivitat, les propietats i la preparació de les solucions precursores; els diferents tractaments tèrmics i fluxos de gasos; les característiques i el mètode d’elaboració dels substrats i el funcionament i característiques del dispositiu de l’Inkjet. Desprès, es continuarà amb els objectius i les tècniques experimentals desenvolupades, tant per la realització dels experiments com per a la caracterització de cada mostra.