El sector de la construcció sempre ha existit la problemàtica derivada de la nul·la planificació o, escassa, en la fase de disseny. Fins al moment, acompanyat per la situació de bonança econòmica, les obres civils es projectaven i es construïen simplement, només hi havia la part econòmica que hi intervenia. En aquests moments, degut a la situació macroeconòmica que estem patint, moltes inversions s’han replantejat i d’altres s’han re-projectat. El motiu de totes elles és disminuir el cost i decidir quines són les prioritàries. En aquest treball, ens centrarem amb els polígons industrials que durant molts anys s’han anat construint arreu del territori, en molts casos, sense cap lògica. En aquest moment ens trobem amb polígons inacabats, polígons deficitaris, polígons buits, ... i tot això per una manca planificació inicial. En aquest treball analitzarem aquests fets i proposarem una nova visió tenint en compte molts altres factors, no només l’econòmic, sinó també criteris socials, mediambientals i funcionals. Per dur a terme tot aquest anàlisis, s’elaborarà una guia per l’usuari (destinat a qualsevol persona com alcaldes, presidents, regidors,...) amb la catalogació de tots els indicadors possibles i que serveixin per descriure i caracteritzar qualsevol un polígon industrial. Aquesta catalogació consistirà en una breu descripció de l’indicador, el sistema de valoració, la funció de valor que el descriu i els usos o excepcions del mateix. Mitjançant aquest llistat, i recolzant-nos amb l’eina informàtica MIVES, introduirem tota aquesta informació per tal que l’eina ens guiï per totes les fases per donar-nos una solució òptima. Així doncs, configurarem una eina que ens guiarà a la presa de decisió tot tenint en compte criteris econòmics, socials, funcionals i mediambientals. També, es podrà comparar entre les alternatives i veure quin són els punts dèbils i forts de cada indicador. Amb tot això, pel camí, es mostrarà una eina de recolzament per determinar uns paràmetres que necessita l’eina MIVES i que permet calcular-los quan sabem la funció matemàtica que descriu l’indicador. També el desenvolupament d’un petit programari per optimitzar l’eina MIVES, així com tota la teoria que ho recolza. Finalment, per poder veure la fiabilitat i la robustesa del programa, s’aplicarà un cas pràctic on es definirà amb precisió els passos a seguir per l’usuari. Com a conclusió general s’obté que aquesta metodologia ofereix una solució efectiva a l’hora de projectar un polígon industrial sostenible i que depenent de la ponderació que se li atorgui a l’arbre, la solució òptima pot variar.