Aquest estudi intenta avaluar la viabilitat dels diferents projectes anunciats l'any 2013 de construir passos o canals interoceànics a través d'Amèrica Central, i el seu possible impacte, tant en la xarxa de transport marítim global, com als respectius països de la zona i al medi ambient. La importància de trobar un pas ràpid, segur, i eficient entre els oceans Atlàntic i Pacífic va anar augmentant al llarg dels segles, fins a convertir-se en una autèntica necessitat. Necessitat que es va veure resolta ara fa exactament 100 anys, amb la inauguració, el 1914, del Canal de Panamà. Si al centenari, a les limitacions operatives, a l'augment de les taxes i a l'actual saturació del Canal, li afegim l'espectacular creixement previst fins a l'any 2050, de la producció i transport de mercaderies a tot el món, i la tendència global a construir vaixells cada vegada més grans fa que la idea d'obrir una nova ruta a través de l'istme centreamericà no resulti del tot inversemblant. Tant la situació del comerç internacional actual i prevista, com les obres d'ampliació del Canal han renovat l'interès sobre el paper que el canal compleix en el comerç mundial, així com sobre les possibles alternatives que puguin sorgir i que són l'objecte d'estudi del present treball. L'aparició d'aquests projectes tindrà unes conseqüències geopolítiques molt importants: definitivament la Xina estaria assumint el rol de primera potència mundial acabant amb un període marcat per l'hegemonia nord-americana.