En la present tesina es pretén demostrar, utilitzant la EHE-08 i la RILEM com a referències normatives, que l’ús de fibres estructurals pot ser millor que l’ús d’armadura tradicional. Per veure-ho, es pren com a exemple el viaducte de la l´ınia 2 del metro de Monterrey (Méxic), fet amb armadura convencional i pretensat, i es contrasta la solució construïda i la solució amb HRFA. La quantitat de fibres es calcula a partir dels esforços inicials, produïts pel pes propi i la retracció, que són aquells que poden inutilitzar l’estructura abans d’introduir el pretensat longitudinal.