La motivació que m’ha portat a desenvolupar aquest TFM sorgeix a rel de l’experiència viscuda durant el període de pràctiques que he realitzat aquest curs en el centre escolar assignat, concretament amb l’alumnat de 4rt d’ESO, curs amb el que he pogut compartir sessions més teòriques però sobretot sessions de taller. La minsa motivació i escassa actitud positiva de l’alumnat de 4rt d’ESO vers l’assignatura optativa de Tecnologia, em motiva a buscar recursos i metodologies d’ensenyament diferents a les emprades per tal de garantir una millor predisposició vers l’aprenentatge i una major assimilació dels continguts. Concretament, aquesta falta de motivació generalitzada ha estat evident en les unitats didàctiques referents a l’habitatge. Totes les activitats relacionades amb aquestes unitats que han estat proposades al llarg del curs (realització de la maqueta de l’habitatge, la incorporació de les instal·lacions implicades, etc.), han estat valorades negativament per la majoria de l’alumnat. Aquesta situació ens porta a reflexionar de forma crítica i a qüestionar-nos quins són els motius que ens porten a aquesta valoració negativa: -La metodologia emprada pel professorat ha estat l’adequada?. -La forma de transmetre aquests continguts, ha estat suficientment atractiva i motivadora o ha estat rutinària i s’ha limitat a impartir la unitat didàctica de forma expositiva? -Podem garantir per part dels docents, un alt coneixement sobre el tema i domini dels continguts exposats i adaptats a cada nivell? -Han estat suficients i suficientment atractius els recursos didàctics aportats per poder garantir un ensenyament de qualitat? La resposta a molts d’aquests punts qüestionats, segons el meu punt de vista, és que són millorables amb un canvi de metodologia d’ ensenyament. Per donar resposta a aquestes preguntes, durant el present treball es plantejaran diverses situacions problemàtiques referent a un tema tant important com és el de l’habitatge, provocant a l’alumnat tota una sèrie de processos psicològics naturals. A partir d’aquesta premissa inicial, es proposen uns objectius d’aprenentatge, i la metodologia docent perquè l’alumnat, que ha de ser el centre del seu propi aprenentatge, mitjançant la seva pròpia iniciativa, l’aprenentatge autònom que el porta a qüestionar-se contínuament i el treball cooperatiu compartint la seva pròpia experiència en aquest aprenentatge, assoleixi els objectius proposats. Mitjançant l’aplicació d’aquesta metodologia d’aprenentatge basat en problemes es pretén abordar el disseny i construcció dels habitatges, les seves característiques, les seves instal•lacions, el manteniment necessari, i relacionar-ho amb paràmetres d’eficiència energètica i sostenibilitat, concloent amb la realització d’una maqueta de l’habitatge futur en una smart city, una ciutat intel•ligent i eficient compromesa amb el seu entorn.