En aquest projecte es planteja l'abastament de les necessitats energètiques d'un terreny hoteler situat a la Cerdanya, concretament a la població de Llívia. Aquest complex està constituït d'un edifici central amb una zona d'spa a la planta baixa, i una sèrie de 20 bungalows, de tres models diferents, repartits pel terreny. S'ha estudiat un sistema que abasteix al complex de calefacció, refrigeració, aigua calenta sanitària i electricitat. Per fer-ho, s'ha buscat en les energies renovables una solució econòmicament viable i mediambientalment sostenible. Donant preferència a l'energia geotèrmica, s'ha comparat amb l'ús de l'energia solar tèrmica i l'ús de la biomassa, inclús estudiant si convé la combinació entre elles. També s'ha analitzat l'ús de l'energia solar fotovoltaica per a suplir la demanda elèctrica del complex i així aconseguir un complex hoteler que no consumeixi cap energia convencional essent totalment sostenible. Finalment però, tot i que no s'ha pogut cobrir el consum elèctric de la bomba geotèrmica perquè aquest és massa elevat, sí que s'ha pogut cobrir la resta de demanda elèctrica del complex. I per tant, s'ha optat per l'ús d'aquesta energia per la seva viabilitat econòmica i la reducció d'emissions de CO2. En aquest projecte es presenta el funcionament, els diferents tipus de configuracions, el dimensionat així com la corresponent anàlisi econòmica i mediambiental de cadascuna de les opcions estudiades. La baixa temperatura del subsòl (9,9ºC) ha afectat directament al rendiment de la instal·lació geotèrmica per a la calefacció del complex, deixant com a única alternativa una configuració amb pous verticals. Tot i així, aquesta baixa temperatura ha permès cobrir la demanda de refrigeració a cost nul mitjançant la refrigeració passiva. Per a mirar de reduir el consum elèctric de la bomba geotèrmica i el seu cost, així com el nombre de perforacions necessàries, s'ha estudiat la combinació d'aquesta energia amb una altra. D'una banda s'ha estudiat combinar-la amb l'energia solar tèrmica, però l'elevada demanda a l'hivern, en període de menor insolació, junt al baix rendiment d'aquesta energia, ha resultat ser una opció totalment inviable que no arribava ni a cobrir la demanda d'ACS. D'altra banda, la combinació de la geotèrmia amb la biomassa sí ha resultat fructífera però l'estalvi econòmic obtingut no ha estat massa elevat ja que implicaria una inversió que es recuperaria als 17 anys, quan la vida útil d'una bomba geotèrmica i una caldera de biomassa està al voltant dels 20 anys. Així, tot i la major reducció de contaminació aconseguida amb aquesta opció, el resultat final ha estat optar per l'energia geotèrmica per al subministrament energètic recuperant la inversió als 13 anys.