Les precipitacions en zona urbana són beneficioses quan aquestes s’emporten el contaminant acumulat a la superfície dels carrers i, per tant, ajuden a netejar-lo. Tot i això poden arribar a ser un problema si els col·lectors o l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) són incapaços d’absorbir el cabal d’escorrentia generat. És en aquest moment quan els sobreeixidors disposats al llarg d’una xarxa de sanejament actuen abocant tot aquest cabal contaminat de més cap el medi receptor, en molts casos un riu. Els abocaments a llera des de xarxa unitària han estat sempre la principal font de contaminació dels rius. De fet, el riu Congost, objecte de la present tesina, degut als abocaments a llera, va esdevenir durant els anys 70 un dels rius més contaminats d’Europa, si bé és cert que per aleshores no existien cap de les EDAR’s presents avui en dia, que han solucionat bona part del problema. Amb l’afany de poder analitzar aquest succés, s’ha realitzat el model de la actual xarxa de sanejament de Granollers, Les Franqueses del Vallès i Canovelles que té com a destinació la EDAR de Granollers. Aquest model, realitzat mitjançant el programa SWMM5, és un model integrat que inclou el càlcul hidrològic de les conques urbanes a partir d’una precipitació anual, el càlcul de l’escorrentiu, l’entrada d’aquest a la xarxa de sanejament incloent el sobreeixidors, el riu Congost i la EDAR de Granollers. En quant a la qualitat de les aigües urbanes, s’han introduït tres paràmetres: Els sòlids en suspensió, la demanda biològica d’oxigen als 5 dies (DBO5) i l’amoni. Aquestes tres paràmetres permeten avaluar l’estat de les aigües abocades i el seu impacte obre el riu Congost. Per tal d’avaluar aquest impacte s’han analitzat quins sobreeixidors aboquen al riu, determinant d’aquesta manera no només el cabal abocat sinó també la càrrega abocada dels tres paràmetres de qualitat.En aquest anàlisi s’ha observat que si es fa una distinció entre els abocaments provinents de nuclis industrials i els provinents de nuclis urbans es pot comprovar que els primers produeixen amb menys cabal la mateixa càrrega contaminant de sòlids en suspensió i DBO5 que el segons. Així mateix, en quant a l’amoni, la càrrega provinent de nuclis industrial, tot i abocar menys cabal, supera amb escreix la càrrega provinent de nuclis urbans. Pel que fa a l’impacte d’aquests abocament sobre el riu Congost, s’ha observat que el cabal pot arribar a multiplicar-se per 380 en el màxim episodi de pluja. Així mateix, es demostra que el pas del riu per nuclis industrials fa augmentar la seva concentració dels tres paràmetres de qualitat modelats i disminueix al seu pas per nuclis urbans, atès que aquests tenen una càrrega contaminant força menor.