En el present treball es realitza un estudi en profunditat sobre la teleologia de la personalitat, de l’estat actual de la qüestió, tant de la postura detractora i de totes les implicacions reduccionistes que comporta i que imperen avui en dia, com de la defensora. També s’argumenten els diferents aspectes i influències implicades des d’un enfoc multidisciplinari, com el determinisme i els seus derivats, per descobrir quant necessari és admetre la dimensió teleològica per a la psicologia, la persona i el desenvolupament sa de la seva personalitat, i la importància de contemplar el sentit vital o fi últim, ja sigui per la psicoteràpia, el terapeuta clínic, davant el sofriment i el dolor, o per evitar la malaltia i la neurosi. Així doncs, en ser un abordatge integral, no s’oblidarà, en conclusió, la pretensió de la dimensió teleològica transcendental de ser el criteri últim de l’explicació finalista, com també de reivindicar la recuperació de la noció de finalitat en psicologia.