Coinciding with the bicentenary of his birth, we review some of the pedagogical intuitions of Don Bosco, with the intention of demonstrating their validity in a very different social and economic context that has certain similarities to that of Europe in the nineteenth century, especially as regards the situation of the most vulnerable young people. This review allows us to make proposals that can be transferred to the intervention of educators and social educators in general and, in particular, in the field of childhood, adolescence and youth. The importance of the links in the aid relationship, the creative power of the environment and the centrality of the young person and her or his potential, as well as some of the educational resources or attitudes that the experience and the pedagogical thinking of Don Bosco offer us, all serve to identify proposals and criteria that may be valid for present-day socio-educational praxis.

Coincidint amb el bicentenari del seu naixement, revisem algunes de les intuïcions pedagògiques de Juan Bosco, amb la intenció d’evidenciar-ne la validesa en un escenari social i econòmic distant, però amb certes similituds al que vivia l’Europa del segle XIX, especialment respecte a la situació de la joventut més vulnerable. Aquesta revisió ens permet fer propostes transferibles a la intervenció d’educadors i educadores socials en general i, de manera particular, en l’àmbit de la infància, adolescència i joventut. La importància dels vincles en la relació d’ajuda, la força creativa de l’ambient, la centralitat del/de la jove i de les seves potencialitats, així com algunes de les actituds o recursos educatius que l’experiència i el pensament pedagògic de Juan Bosco ens ofereixen, serveixen per identificar propostes i criteris que poden ser vàlids per a la praxi socioeducativa actual.

Coincidiendo con el bicentenario de su nacimiento, revisamos algunas de las intuiciones pedagógicas de Juan Bosco, con la intención de evidenciar su validez en un escenario social y económico distante, pero con ciertas similitudes al que vivía la Europa del siglo XIX, especialmente respecto a la situación de la juventud más vulnerable. Esta revisión nos permite hacer propuestas transferibles a la intervención de educadores y educadoras sociales en general y, de manera particular, en el ámbito de infancia, adolescencia y juventud. La importancia de los vínculos en la relación de ayuda, la fuerza educativa del ambiente, la centralidad del/la joven y de sus potencialidades, así como algunas de las actitudes o recursos educativos que la experiencia y el pensamiento pedagógico de Juan Bosco nos ofrecen, sirven para identificar propuestas y criterios que pueden ser válidos para la praxis socioeducativa actual.