El “pricing” és la paraula que s’utilitza al fet d’assignar un preu a un bé o servei. Fins al moment, la manera més freqüent de realitzar la fixació de preus, ha estat en base a marges financers i de manera poc dinàmica. Partint d’aquesta situació, en el present projecte es realitza primerament una reflexió sobre l’origen i entorn del pricing entès com un conjunt de tècniques de recent aparició, destinades a optimitzar la gestió de la variable preu. Fruit d’aquesta reflexió es detecta i s’analitza un conjunt d’implicacions originades per aquesta nova manera d’entendre la fixació de preus: diferenciació de les tècniques de pricing segons l’àmbit d’actuació (comerç electrònic, sector manufacturer i gran consum), noves aportacions de la variable preu com a reguladora del consum, modelització de la demanda sensible al preu i d’altres considerades en el cos del projecte. Seguidament, s’analitzen les suposicions de prèvia consideració a l’aplicació de les tècniques de pricing dinàmic considerades en aquest projecte, on es descobreix la major importància relativa de dues d’elles: consumidor de tipus no estratègic i conjunt infinit de potencials consumidors. Un cop conegudes les suposicions es procedeix a presentar quatre models existents de pricing dinàmic: model 1 sense restriccions, model 2 amb limitació de capacitat, model 3 amb limitació de capacitat i restricció de preus i model 4 amb limitació de capacitat i consideració d’efectes d’estoc en la fixació de preus. Una vegada plantejats teòricament els models de pricing dinàmic anteriors, s’han aplicat a una empresa del sector de la perfumeria “low cost” (sector aquest on l’aplicació de tècniques de pricing dinàmic no és freqüent). L’aplicació i execució dels models aporten resultats que indiquen l’impacte potencial d’aquestes tècniques. De fet, mitjançant l’aplicació de les tècniques presentades, s’han obtingut augments en la facturació per producte d’entre 3,7% i 17,14% durant un període de 4 mesos. A més, l’exercici d’aplicació pràctica, permet a l’autora identificar altres vies d’utilitat d’aquestes tècniques com són: funció de regulació de la demanda a través de mesures més rendibles i funció de suport a la determinació de la capacitat òptima o dimensionat de la empresa. Al final, l’autora és conduïda a una reflexió bàsica de tipus general: s’ha de valorar de forma precisa que la inversió necessària per obtenir els inputs amb que treballen els models de pricing dinàmic, s’amortitzen en suficient mesura amb els beneficis que aquests aporten.