En els últims anys, la reutilització i el reciclatge ha pres un paper cada vegada més important a la nostra societat. Com a resultat hi hagut un augment en la recerca i desenvolupament de tecnologies sostenibles. Entre elles, és de destacar la reutilització dels residus alimentaris, com, per exemple, la pell de taronja i llimona, que adquireixen una major importància atès el seu comportament com a bioadsorbents. L’objectiu d’aquest TFG és comprovar el caràcter bioadsorbent de les pells de taronja i de llimona, una vegada sotmeses a un procés físic-químic. En primer lloc, s’ha confirmat que el procés optimitzat en un altre treball anterior implica un comportament com a bescanviadors catiònics d’ambdós tipus de cítrics, comparable als resultats que s’havien obtingut en el procés clàssic. En aquest procés, àmpliament referenciat, el tractament químic es feia en dues etapes: una saponificació amb hidròxid sòdic i una estabilització amb clorur de calci. En aquesta ocasió, ambdues etapes es van reduir a una mitjançant la utilització d’hidròxid de calci. Comprovada la capacitat com bescanviadors catiònics, d’ambdós tipus de cítrics després del tractament químic, van ser avaluats com a potencials clarificadors de vi, en el ben entès que en aquest procés no es produeix un bescanvi catiònic. En tot cas, a través de la interacció electrostàtica entre espècies químiques amb diferent tipus de carrega elèctrica té lloc un procés de floculació que comporta la precipitació i sedimentació de les substàncies en suspensió presents en el vi.