The following document collects the necessary information to understand the situation of beef cattle farming in la Terreta (a region in the Catalan Prepyrenees). The study is based on seven farms: four following an ecological husbandry system, one of conventional husbandry and fattening, and two of conventional fattening. The information has been obtained from the farmers through a survey. The studied farms are specialized in husbandry, fattening or on both; highly conditioned by the characteristics of the family farm and its location. There is also a specialization of the different husbandry and fattening races. The Bruna race is present in extensive farming systems, whereas the Limousin race is located in semi-intensive systems. Fattening farms choose Frisian race males. These livestock farms are well adapted to the area. Husbandry farms aim to be sustainable and self-sufficient in feeding and in animal dejection manage. Although fattening farms need to buy food from outside to feed their animals, they are also well dimensioned to manage the animal dejection in its own land. In an economic level, at present, public subventions are necessary for the viability of the seven farms. Farmers take into account these subventions as a source of unmanageable income, and they always depend on external changes to make their decisions. All the farmers see themselves active in a few years. This has been an important point to formulate a future proposal based on three pillars: the association of farmers to find collective solutions to challenges such as meet the administrative management or the need of having days off; the integration of the production in all the possible phases to reduce the dependence of external agents; and the research of common ways of placing the products on the market to make possible a complete production cycle in la Terreta to have a greater control of the final product.

En el següent document s'hi condensa la informació necessària per donar una visió completa de la situació de la ramaderia de boví de carn a la Terreta (subcomarca del Prepirineu català). L'estudi se centra en set explotacions: quatre de cria en sistema ecològic, una de cria i engreix convencional, i dues d'engreix convencional. Se n'han recopilat dades a través d'una enquesta realitzada als ramaders. Les explotacions estudiades s'han especialitzat en cria, engreix o ambdues, altament condicionades per les característiques de la finca i l'explotació familiar de partida i la ubicació d'aquesta. Existeix també una especialització de les races de cria i engreix. La raça Bruna és present en sistemes purament extensius, mentre que la raça Llimosina es troba en sistema semi-intensiu. Les dues granges que es dediquen únicament a l'engreix de vedells opten per mascles de raça Frisona. Es tracta d'explotacions ben adaptades al territori. Les de cria busquen ser sostenibles i autosuficients en termes d'alimentació i gestió de les dejeccions ramaderes. Les granges d'engreix, tot i proveir-se d'aliments que no produeixen elles mateixes, també estan ben dimensionades per gestionar correctament les dejeccions dels vedells en la pròpia finca. A nivell econòmic actualment les subvencions públiques són bàsiques per a la viabilitat de les set explotacions estudiades. A l'hora són vistes pels ramaders com una font d'ingressos que no controlen i que els fa estar a l'expectativa dels possibles canvis per prendre decisions de futur. Tots els ramaders enquestats es veuen actius a mitjà termini. Això ha estat clau a l'hora de formular una proposta de futur fonamentada amb tres pilars: l'associació dels ramaders per trobar solucions col·lectives a reptes com fer front a una gestió administrativa cada vegada més complexa o la necessitat de disposar de jornades de descans; la integració de la producció en tots els punts possibles tractant de reduir la dependència d'agents externs; i la recerca de possibles vies de comercialització conjunta de la carn que permetin acabar el cicle de producció a la Terreta per tenir un major control sobre el producte final.

El documento que sigue condensa la información necesaria para dar una visión completa de la situación de la ganadería de bovino de carne en la Terreta (subcomarca del Prepirineo catalán). El estudio se centra en siete explotaciones: cuatro de cría en sistema ecológico, una de cría i cebo convencional, y dos de cebo convencional. Se ha recopilado información a través de una encuesta realizada a los ganaderos. Las explotaciones estudiadas se han especializado en cría, cebo o ambas, altamente condicionadas por las características de la finca i la explotación familiar de partida y la ubicación de esta. Existe también una especialización de las razas de cría i cebo. La raza Bruna está presente en sistemas puramente extensivos, mientras que la raza Limusin se encuentra en sistema semi-intensivo. Las dos granjas que se dedican únicamente al engorde optan por machos de raza Frisona. Se trata de explotaciones bien adaptadas al territorio. Las de cría buscan ser sostenibles y autosuficientes en términos de alimentación y gestión de deyecciones ganaderas. Las granjas de cebo, aunque se proveen de alimentos que no producen ellas mismas, también están bien dimensionadas para gestionar correctamente las deyecciones de los terneros den la propia finca. A nivel económico actualmente las subvenciones públicas son básicas para la viabilidad de las siete explotaciones. Estas subvenciones son vistas por los ganaderos como una fuente de ingresos que no controlan y que los obliga a estar a la expectativa de posibles cambios para tomar decisiones de futuro. Todos los ganaderos se ven activos a medio término. Esto ha sido clave a la hora de formular una propuesta de futuro fundamentada en tres pilares: la asociación de los ganaderos para encontrar soluciones colectivas a retos como hacer frente a una gestión administrativa cada vez más compleja o la necesidad de disponer de jornadas de descanso; la integración de la producción en todos los puntos posibles tratando de reducir la dependencia de agentes externos; y la búsqueda de posibles vías de comercialización conjunta de la carne que permitan acabar el ciclo de producción en la Terreta para tener un mayor control sobre el producto final.