Abstract:
|
El projecte es situa a Trieste, ciutat d’origen medieval a la itàlia oriental, costa adriàtica, i prop de la frontera amb Eslovènia. En el port vell, entre el port esportiu i l'antic port comercial en desús, concretament en el moll núm. 4 que hi ha entre aquests, es proposa un projecte que porti els ciutadans al port, i fins tocar al mar, mitjançant un gran espai públic que no és res més que l'elevació progressiva del mateix moll, en pendent del 5%, i sota d'aquest, a partir d'una alçada practicable, una biblioteca pública amb arxiu específic sobre la història de la ciutat i el seu paper durant la primera i segona guerra mundials, sales de conservació de textos, espais d'exposicions, una sala petita d’auditori per a 300 persones, una sala polivalent divisible en 3 petites, i finalment una cafeteria als peus del mar. Geomètricament s’estableixen tres traces principals, la primera es basa en els eixos del front marítim, que pertanyen a la tercera fase de creixement de la cuitat, i que en el seu dia van constituir el nou port que ara es considera el vell, la segona traça es la del propi moll 4, i la tercera traça, que es virtual, sobre la que s’articula l’edifici i que és l’eix del mall que forma la segona fase d’expansió de la ciutat, concretament l’eix del "grande canal" i la cerca per part del nou espai públic de la vista sobre aquest canal, havent d’endinsar-se al mar fins trobar-la. D’aquesta manera, en planta, l’edifici es projecta mitjançant trapezis al voltant d’aquestes traces. Morfològicament l’edifici no es més que una coberta en rampa, un pla que porta el visitant i l’eleva fins vora el mar per després convidar-lo a passejar per una rampa descendent que envolta l’edifici, fins a tocar les aigües que fa un moment observaba. Dos volums interactuen amb aquest pla, un enfonsat i un emergent, el pati central ajardinat, la sala auditori, dues petites caixes de vidre que emergeixen també sent dos nuclis d’escala ascensor i instal·lacions. Nou lluernaris a coberta de biblioteca son els punts de llum tant diürna per biblioteca, com nocturna per a la plaça. La idea és il·luminar els plans de vidre, tant del pati, auditori, i lluernaris a la nit, amb llums led integrats al vidre, i si fos possible, que aquests plans fossin també fotocaptadors per donar-los total autonomia. El projecte es desenvolupa en una sola planta i una mitja planta a la biblioteca. Diversos desnivells trenquen la sala de biblioteca i tot l’edifici per guanyar un metre d’alçada, i disposar d’aquesta mitja planta, una part de la qual és terrassa exterior. L’estructura metàl·lica de les caixes de vidre s’utilitza a tot l’edifici, combinat amb murs de càrrega que suporten la llosa de coberta predimensionada en 50 cm de gruix. A l’interior, els materials utilitzats són, a més del metall de l’estructura, la pedra als murs semblant al paviment original del moll, que també es fa servir per donar continuïtat entre plaça i edifici a l'entrada i al vestíbul principal, la fusta en els mobles de biblioteca, i el fals sostre d’aquesta fet de lames verticals d’absorció acústica, tot donant un ambient acollidor per a la lectura amb les làmpades penjants sobre les taules. El sostre de la sala de biblioteca és l’únic que reflecteix el pendent de la coberta, la resta de falsos sostres son plans des de l’interior. L'única façana de l'edifici, la de mar a oest, és de lames horitzontals, i a la vora d'aquestes, parterres ajardinats. El pla que s’aixeca per donar l’entrada a l'edifici bascul·la d'est a oest, en pendent inversa a la plaça, donant juntament amb la façana oest de lames horitzontals trencades, la imatge d'una geometria del moll trencada per la fúria de les ones del mar Adriàtic. Superficie total de 4.000 m2. |