El pavelló dels Antics Safarejos, es va construir com un edifici amb una funcionalitat especifica, i tot i que no forma part d’una de les parts nobles del conjunt, l’arquitecte li va voler donar una estètica completament en sintonia amb els edificis principals. Tot i que, al ser executat en la segona tanda de creixement del conjunt, va partir modificacions ja abans de ser una realitat., el primer projecte data del 1889, aquí es contemplava la construcció conjunta amb la resta de pavellons que es van edificar inicialment, però hi va haver una modificació en el mur perimetral del recinte en el que la façana posterior del pavelló formava part del llindar del recinte. Al haver-hi un retranqueig del mur respecte al inicial, la façana posterior va ser modificada, creant unes absidioles, on s’hi albergaven les estufes, i se li van fer tot d’obertures per a millorar d’il·luminació i la ventilació del espai. L’any 1893 finalment es va executar i aquí s’ha volgut recollir les modificacions reals, entre el que es va projectar i executar, amb sobretot modificacions estètiques que son les que formen el caràcter del edifici. Posteriorment es van executar fins a dues reformes que van canviar considerablement la morfologia de l’edificació, amb la unió del pavelló de calderes, dipòsit d’aigües i l’adaptació tecnològica amb les maquinàries per a facilitar la feina i la higiene del entorn. L’any 1976 queda en desús, fins que al 1983 es fa la última gran reforma per a transformar-se en el que és actualment, l’arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Gracies al qual s’ha pogut desenvolupar el present projecte, ja que han facilitat tots els projectes originals per a poder consultar, tot de documents que fan referència a la institució de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona.