En aquest treball s’estudien els fenòmens d’oxidació que tenen lloc en l’aliatge de titani Ti-6Al-4V quan és sotmet a tractaments tèrmics cíclics a elevades temperatures, per tal de simular condicions en servei que pot patir aquest material durant la seva vida en servei en diversos sector industrials, en especial en el sector aeroespacial. Per a realitzar els tractaments tèrmics, les mostres s’introduiran en un forn elevador a diferents temperatures: 500ºC, 700ºC i 593ºC. Per a cada temperatura s’aplicaran 5, 10, 25, 50, 100, 200, 300, 400 i 500 cicles, on cada cicle correspon a una hora de manteniment a temperatura elevada seguit d’un refredament a temperatura ambient durant 12 minuts. Cadascuna de les mostres resultants de cada condició (temperatura, cicle) s’ha analitzat mitjançant diverses tècniques de microscòpia òptica i electrònica. L’anàlisi de de la capa d’òxid s’ha dut a terme mitjançant difracció de raigs X i per microscòpia de feix d’ions localitzats. Al mateix temps, s’ha determinat per a cada cas, l’espessor de la capa-alpha ()resultant de la difusió de l’oxigen i conseqüent efecte sobre la duresa en superfície. Els resultats posen de manifest que es forma una capa d’òxid superficial, més abundant com més gran és el nombre de cicles tèrmics i més elevada és la temperatura, arribant-se a trencar en el tractament a 700ºC. Tots els guanys de pes per unitat d’àrea van augmentant a mesura que transcorren els cicles i en els 3 casos són majors que els guanys observats en treballs anteriors en que es realitzaven tractament isotèrmics a les mateixes temperatures i temps de manteniment. La formació de la capa- s’ha observat en totes les condicions estudiades menys en els primers cicles del tractament a 500ºC. Aquesta capa guanya espessor com més elevada és la temperatura i el nombre de cicles tèrmics aplicats, sent significativament més gran la formada a 700ºC. Aquesta capa presenta una duresa més elevada si es compara amb la pròpia de l’aliatge.