Des de fa uns anys, propiciats per el continu desenvolupament de l’electrònica s’han popularitzat uns aparells voladors, els Vehicles Aeris no Tripulats o VANT, també coneguts amb les sigles UAV en anglès, tot i que habitualment se’ls anomena DRONS. L’objectiu d’aquest treball és desenvolupar una estructura que permeti incloure un dispositiu de recarrega automàtica de drons, destinats a ús comercial. Així mateix, l’estructura ha de ser portable dintre del rang de les seves dimensions i s’ha d’adaptar a diferents terrenys i condicions ambientals. Tot i els diferents noms que se’ls hi pugui atribuir a aquests aparells el concepte es el mateix: un vehicle aeri que no té pilot humà dins l’aparell. L’habilitat humana ha sigut substituïda per sensors electrònics de gran precisió, com ara acceleròmetres o giroscopis que permeten una maniobrabilitat igual o millor que l’aportada per l’home. Encara que majoria de drons requereixen un control humà a distància, cada cop és mes comú el control autònom de l’aparell utilitzant tecnologies com el GPS (Global Positioning System) amb l’objectiu que el dron es pugui enlairar, realitzar la seva tasca i aterrar, tot sense intervenció humana. Hi ha drons amb grans capacitats d’autonomia com poden ser els UCAV (Unmanned Combat Air Vehicle), que poden volar distancies de més de 500km sense haver de recarregar les bateries, però estan destinats a ús militar degut a que necessiten una pista d’aterratge, un complicat control humà a distància i estan dissenyats per volar a 1400m d’altitud. Els drons d’ús comercial i civil més popularitzats son els anomenats multirrotors, semblants a un helicòpter amb diverses hèlices (normalment quatre). El fet de tenir diverses hèlices els hi dóna una gran capacitat de maniobrabilitat, així com una gran potència per transportar objectes o volar a grans velocitats. Tot i aquestes avantatges tenen un greu problema que és l’autonomia, la majoria d’aquests drons no sobrepassen els 30km sense haver de recarregar les seves bateries. Es fàcil imaginar-se doncs, un futur proper on els drons multirrotors automàtics puguin realitzar tasques de missatgeria o reparar maquinaria en zones de difícil accés. L’objectiu d’aquest projecte és dissenyar una plataforma d’aterratge connectada a una torre portàtil dotada amb un aerogenerador i una placa solar que permetin una recàrrega autònoma d’aquest tipus de drons.