Objectiu: Analitzar l’efecte dels prismes de baixa potencia sobre els moviments oculars durant la lectura, mitjançant un eye tracker, i el seu efecte sobre el retard acomodatiu, mitjançant un autorefractòmetre. Metodologia: Avaluació de 28 joves universitaris sense disfuncions binoculars en dos sessions de mesures, una on s’avaluen els moviments oculars mitjançant l’EyeLink 1000 Plus, i una segona sessió on mesurem la refracció en visió llunyana i en visió pròxima, mitjançat l’Autorefractòmetre Grand Seiko WAM 5500, que ens permetrà l’obtenció del retard acomodatiu. Les mesures es van realitzar en condicions habituals i amb l’anteposició de 2 i 5 diòptries prismàtiques, tant de base nasal com temporal. Resultats: Obtenim diferencies significatives en els moviments oculars pel percentatge de regressions realitzades durant la lectura. La diferencia es major pels prismes de base temporal, amb diferencies respecte l’habitual de 10,91%±7,39 y 25,57%±5,65 (p<0,001). L’ amplitud en el eix Y dels salts de línia i dels sacàdics, augmenten amb l’anteposició dels diferents prismes. En condicions habituals a major duració de la lectura, major número i durada de fixacions i número de sacàdics. A menor durada del temps de lectura, menor es l’amplada de les fixacions i dels sacàdics en caràcters. Conclusions: Els prismes de baixa potencia, en subjectes sans, impliquen canvis significatius en els moviments oculars, principalment, en el percentatge de regressions i l’amplitud en el eix Y dels salts de línia i dels sacàdics, provocant una dificultat en la localització vertical durant la lectura. Els diferents prismes anteposats no provoquen cap canvi significatiu en el retard acomodatiu.