La visió del color, ha estat motiu d’estudi al llarg del temps. Des de principis del segle XX, s’han fet gran avenços en aquest camp, però menys estudiada i més desconeguda és la visió del color en nadons. En quin moment podem dir que un nadó pot detectar el color? Quina part d’informació es transmet genèticament? La gran dificultat en les respostes a aquestes preguntes radica en la dificultat de detecció i interpretació de les respostes dels nadons que en cap cas poden ser subjectives. En aquest treball farem una valoració de diversos estudis amb diferents proves objectives de visió en color per nadons (determinació de fenotips) i un anàlisi de genètica molecular (determinació dels genotips) que ens permetran determinar l’inici de la percepció cromàtica en els nadons i la seva evolució en les primeres etapes de la seva vida. Per aquest motiu hem fet una revisió de les principals proves de detecció del color, amb especial rellevància a les utilitzades en nadons, passant per un recorregut històric i bibliogràfic sobre el que es coneix d’aquest tema i finalment fer una revisió bibliogràfica sobre els últims i més significatius estudis realitzats en el camp de la detecció de la visió del color en nadons.