Objectiu: Realitzar un estudi per a determinar la repetibilitat entre subjectes i la reproductibilitat entre examinadors de tres mètodes subjectius per a la mesura de les reserves de vergències i la flexibilitat de vergències en visió propera. Mètode: Es van realitzar dues sessions de mesura en una mostra de 53 joves estudiants de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa. En la primera sessió, la mostra va ser avaluada per un examinador i en la segona sessió, cada individu va ser avaluat per dos examinadors. Les proves realitzades van ser: Von Graeffe amb l’optotip d’una lletra i d’una columna de lletres, la barra de prismes amb el test d’una lletra, i la flexibilitat de vergències amb el test d’una columna de lletres. Resultats: S’ha vist que per a la mesura de les reserves de vergències, el mètode Von Graeffe dóna millor resultats de repetibilitat i reproductibilitat amb el test d’una lletra que el d’una columna de lletres. El test de la barra de prismes dóna valors inferiors de variabilitat. Per a la mesura de la flexibilitat de vergències, s’han observat bons resultats de repetibilitat, tot i que són superiors als valors de normalitat establerts. Conclusions: El mètode Von Graeffe amb l’optotip d’una lletra és el que obté la millor repetibilitat entre subjectes i la millor reproductibilitat entre examinadors. El mètode de la barra de prismes és el que obté la pitjor repetibilitat