És difícil establir els contorns d’un moviment multipolar com el transhumanisme. El transhumanisme, com l’humanisme, té múltiples expressions, es diu de moltes maneres. Com passa amb altres corrents filosòfics, el marxisme, el feminisme o l’existencialisme, seria més adequat i més rigorós, presentar-los en plural: marxismes, feminismes i existencialismes, perquè, al capdavall, sota la mateixa denominació s’hi aixopluguen autors i corrents que són molt distints entre si i que resulta excessivament artificiós i forçat posar-los sota el mateix paraigua conceptual. El mateix ocorre amb el transhumanisme quan hom s’hi atansa amb cura i distingeix les propostes que naveguen dins del mateix magma.

It is quite difficult to establish the boundaries of a multipolar movement as transhumanism. Transhumanism, as humanism, has different expressions, can be called with different names. As is the case in other philosophical schools, such as Marxism, feminism, or existentialism, it would be more appropriate and more precise to present them in a plural form: Marxisms, feminisms, and existentialisms, because in the end under the same name there are many authors and movements that are very different and it is thus excessively contrived to put all of them under the same conceptual umbrella. The same happens with transhumanism when you approach it cautiously and you can distinguish the proposals that drift in the same magma.