Tant en Medicina com Farmàcia les sutures sintètiques reabsorbibles formen una de les aplicacions més importants dels polímers biodegradables. Avui dia es segueixen desenvolupant noves sutures amb un valor afegit, normalment un compost actiu que s’allibera. Després d’utilitzar una sutura en una intervenció quirúrgica sempre hi ha un risc d’infecció microbiana, és per això que aquests compostos actius ajuden a minimitzar els riscos un cop acabada la intervenció. En la primera part del projecte es sintetitzarà i s’estudiarà un nou copolímer biodegradable basat en glicolida, lactida i trimetilencarbonat per al recobriment de la sutura monofilar bioabsoribible Monosyn®, composta per glicolida, carbonat de trimetilè i Ɛ-caprolactona. També s’estudiarà el recobriment de la sutura MonoMax®, composta per hidroxibutirats, amb poli (èster-amida) prèviament sintetitzada. Tant el terpolímer com la poli (èster-amida) seran utilitzats com a recobriment per a la lisozima, una proteïna antibacteriana. La càrrega de la proteïna s’ha realitzat per adsorció per immersió en banys, amb posterior recobriment, ambdós 10% volum/pes. La síntesi del polímer s’efectua per polimerització en massa per obertura d’anell. Seguidament d’un anàlisi tèrmic (DSC) i estructural (RMN i FT-IR). S’ha trobat la manera òptima per a recobrir els fils de sutura, valorant característiques com el temps d’immersió en el bany, mètode d’assecament i la concentració del bany. Per a corroborar la metodologia òptima s’ha emprat el SEM per determinar la morfologia final de les sutures després del seguit d’experiments. Per alliberar la lisozima s’ha emprat tampó fosfat salí. Per a quantificar l’alliberament s’ha emprat l’espectroscòpia UV-vis. Per acabar, s’ha dut a terme un estudi biològic per avaluar l’eficàcia antibacteriana de la lisozima, amb anàlisis qualitatius mitjançant plaques d’agar. I també l’avaluació de l’adhesió i proliferació de cèl·lules MCF-7 i NRK sobre films.