El present treball tracta sobre un tema gnoseològic. Es desenvolupa a través del que anomenem un redescobriment de la metafísica del coneixement del famós comentarista de Sant Tomàs d'Aquino, Joan de Sant Tomàs, realitzat pel filòsof-teòleg Francesc Canals Vidal, amb la intenció de mostrar l'aprofundiment ontològica que aporta magistralment Canals a partir dels escrits del dominic Poinsot. El sentit de dir-redescobriment és doble. Primerament consisteix a mostrar que Don Francisco Canals realitza, en els seus estudis, un redescobriment de la oblidada filosofia del coneixement de Joan de Sant Tomàs, qui, com a fidel comentador de Sant Tomàs d'Aquino, defineix com una cosa essencial al coneixement de l'intel·ligent el caràcter locutivo l'enteniment, i, per tant, la necessària formació del verb mental per a tot aquell que entén. En segon lloc, es tracta de mostrar un redescobriment més profund en la metafísica del coneixement de Canals, qui es sustenta en la doctrina del Aquinat, mitjançant prèviament l'estudi de la filosofia del coneixement de Joan de Sant Tomàs. És a dir, l'essencial d'aquest treball consisteix de mostrar a Canals el caràcter locutivo de l'enteniment, des de l'actualitat de l'ens, o segons que l'ens té ser, desplegant una perspectiva metafísica tomista no desenvolupada pel frare portuguès. 4 D'aquesta manera es pretén evidenciar, al llarg del treball, que Canals des de Joan de Sant Tomàs fa una sistematització de l'ontologia o metafísica del coneixement; el que vol dir que entén el coneixement com ser, com l'objecte propi de la metafísica, que és l'ens en tant que ens; i així, dóna raó del coneixement des de l'ésser de l'ens. Per tant, afirmem un redescobriment de la filosofia de Joan de Sant Tomàs en el sentit més profund, així que s'articula el caràcter locutivo de l'enteniment des de la filosofia de l'ésser, desenvolupada pel Aquinat, i estructurada en els seus principis metafísics pel doctor Canals . D'aquesta manera, fent present els principis metafísics de l'ànima, els sistematitza de manera Canals que els posa en continuïtat amb la autopresencia que l'ànima té de si mateixa en tant que és, amb la llum de l'enteniment agent; identificant aquest últim amb l'ànima en la seva actualitat intel·lectiva. Així es recorda que aquesta actualitat és pròpia d'aquell que subsisteix en si mateix, com és el cas de l'ànima humana; i, per tant, aquella perfecció de l'ànima per la qual és subsistent, explica la seva mateixa autopresencia, com explica també la raó per la qual és manifestativa en si mateixa, i, al seu torn, és l'arrel ontològica de la llum de l'enteniment agent . S'acaba aquest treball explicant que aquesta articulació metafísica pròpia de Canals ens condueix a dir que l'enteniment agent quant dimensió actual de l'ànima intel·lectiva, és el lloc propi de la manifestació del verb mental i per tant lloc de la manifestació de la veritat.

un redescubrimiento de la metafísica del conocimiento del famoso comentarista de Santo Tomás de Aquino, Juan de Santo Tomás, realizado por el filósofo-teólogo Francisco Canals Vidal, con la intención de mostrar la profundización ontológica que aporta magistralmente Canals a partir de los escritos del dominico Poinsot. El sentido de llamarle redescubrimiento es doble. Primeramente consiste en mostrar que Don Francisco Canals realiza, en sus estudios, un redescubrimiento de la olvidada filosofía del conocimiento de Juan de Santo Tomás, quien, como fiel comentador de Santo Tomás de Aquino, define como algo esencial al conocimiento del inteligente el carácter locutivo del entendimiento, y, por tanto, la necesaria formación del verbo mental para todo aquel que entiende. En segundo lugar, se trata de mostrar un redescubrimiento más hondo en la metafísica del conocimiento de Canals, quien se sustenta en la doctrina del Aquinate, mediando previamente el estudio de la filosofía del conocimiento de Juan de Santo Tomás. Es decir, lo esencial de este trabajo consiste de mostrar en Canals el carácter locutivo del entendimiento, desde la actualidad del ente, o según que el ente tiene ser, desplegando una perspectiva metafísica tomista no desarrollada por el fraile portugués. De este modo se pretende evidenciar, a lo largo del trabajo, que Canals desde Juan de Santo Tomás hace una sistematización de la ontología o metafísica del conocimiento; lo que quiere decir que entiende el conocimiento como ser, como el objeto propio de la metafísica, que es el ente en cuanto ente; y así, da razón del conocimiento desde el ser del ente. Por tanto, afirmamos un redescubrimiento de la filosofía de Juan de Santo Tomás en el sentido más hondo, en cuanto se articula el carácter locutivo del entendimiento desde la filosofía del ser, desarrollada por el Aquinate, y estructurada en sus principios metafísicos por el doctor Canals. De esta forma, haciendo presente los principios metafísicos del alma, los sistematiza de tal modo Canals que los pone en continuidad con la autopresencia que 3 el alma tiene de sí misma en cuanto que es, con la luz del entendimiento agente; identificando este último con el alma en su actualidad intelectiva. Así se recuerda que esta actualidad es propia de aquel que subsiste en sí mismo, como es el caso del alma humana; y, por tanto, aquella perfección del alma por la que es subsistente, explica su misma autopresencia, como explica también la razón por la que es manifestativa en sí misma, y, a su vez, es la raíz ontológica de la luz del entendimiento agente. Se termina este trabajo explicando que esta articulación metafísica propia de Canals nos conduce a decir que el entendimiento agente en cuanto dimensión actual del alma intelectiva, es el lugar propio de la manifestación del verbo mental y por tanto lugar de la manifestación de la verdad.

The present work is about a gnoseological theme, and it is developed through what we call a rediscovery of the metaphysics of the knowledge of the famous commentator St. Thomas Aquinas, John of St. Thomas, made by Francisco Canals Vidal, with the intention of showing the deepening ontological that Canals masterfully contributes from the writings of the Dominican Poinsot. The sense of calling it rediscovery is twofold. First of all, it consists in showing that Don Francisco Canals carries out, in his studies, a rediscovery of the forgotten knowledge of philosophy of Juan de Santo Tomas, who, as faithful commentator of St. 5 Thomas Aquinas, defines as essential to the knowledge of the intelligent the locutive character of the understanding, and, therefore, the necessary formation of the mental verb for everyone who understands. Secondly, it is a question of showing a deeper rediscovery in Canals of the knowledge of the metaphysics, who Supports its doctrine of Aquinas, previously mediating the study of the philosophy of the knowledge of John of St. Thomas. That is to say, the essential thing of this work consists of showing the locutive character of the understanding in Canals, from the present of the entity, or according to which the being has to be, unfolding a metaphysical perspective not developed by the Portuguese friar. In this way it is shown, throughout the work, that Canals from Juan de Santo Tomas makes a systematization of the ontology or metaphysics of knowledge; Which means that he understands the knowledge as being, as the proper object of metaphysics, which is the entity as being; And thus, gives reason of the knowledge from the being of being. Therefore, we say that it is a rediscovery of the philosophy of Juan de Santo Tomas in the deepest sense, as it articulates the locutive character of understanding from the philosophy of being, developed by Aquinas, and structured in its metaphysical principles by the Dr. Canals. This way, making present the metaphysical principles of the soul, Canals it systematizes them in a way that puts them in continuity with the self-presence that the soul has of itself as what it is, with the light of the agent understanding; Identifying the latter with the soul in its current intellective. Thus it is remembered that this actuality is own of which subsists in itself, as is the case of the human soul; And, therefore, that perfection of the soul by which it is subsisting, explains its self-presence, as it also explains the reason why it is manifest in itself, and, in turn (at the same time), it is the ontological root of the light of the agent understanding. This work ends by explaining that this metaphysical articulation of Canals leads us to say that the agent understanding as the current dimension of the intellective soul is the proper place of the manifestation of the mental verb and therefore is the place of the manifestation of truth.