Les fibres de polièster són unes de les fibres més utilitzades a escala mundial pel que fa a la producció de materials tèxtils. Degut a la naturalesa hidròfoba d’aquestes fibres i amb l’objectiu d’aconseguir una bona afinitat colorant-fibra, fa que el procés de tintura s’hagi d’efectuar a través de l’ús de colorants dispersos insolubles en aigua. La determinació de les condicions òptimes d’aquest procés (temps i temperatura) són elements clau per a l’obtenció d’una tintura uniforme dins dels estàndards buscats. Concretament, en aquest projecte s’ha perseguit l’optimització del procés de tintura per un teixit polièster/cotó, ja que estudis previs realitzats en el mateix grup de recerca en teixits polièster 100%, demostraven una deficient uniformitat de color després d’un procés de foulardat. Existeixen dos processos principals per dur a terme una tintura en teixits de polièster a la contínua, l’anomenat ‘Pad-Steam’ (foulardat-vaporitzat) i el thermosol (tractament amb temperatura). Algunes de les investigacions han demostrat que en el procés thermosol, la inversió econòmica és inferior degut l’estalvi econòmic pel fet de no haver de fer ús d’un equip de vaporització continu a alta temperatura.[1] A més a més, pel que fa a l’ecologia del procés, resulta més favorable en emissions perquè no es consumeix vapor d’aigua. En addició, hi ha un efecte complementari als teixits quan el procés de tintura es realitza a través de tractament thermosol, i és que en ser un tractament bàsicament tèrmic, les fibres queden termofixades, resultant-ne teixits amb elevada estabilitat dimensional i amb bones solideses (elevada fixació del colorant a les fibres), degut a la dilatació d’aquestes.[2] Aquest projecte es centra en l’optimització del procés de tintura continu de teixits de polièster/cotó per tractament thermosol. És per aquest motiu que s’han estudiat diverses condicions de procés tals i com temps i temperatura (des de 170 a 210ºC) basades en les condicions teòriques trobades a les referències.[3] Consecutivament, els resultats de les condicions experimentades s’han correlacionat amb les característiques dels teixits tenyits resultants. La caracterització dels teixits tenyits per tractament thermosol s’ha efectuat per avaluació de l’evolució de les intensitats i diferències de color d’aquests als diferents temps i temperatures. Per altra banda, aquest procés de tintura del polièster per tractament thermosol, exigeix un tractament reductor posterior, per tal d’eliminar el colorant no fixat a les fibres. En la recerca de la millora i optimització global del procés, s’ha estudiat la necessitat d’aquest post-tractament reductor, explorant la possibilitat d’alternatives més econòmiques i mediambientalment més eficients. Aquest estudi ha estat realitzat al Laboratori d’Ecoennobliment Tèxtil de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT)