Buckwheat (Fagopyrum esculentum Moench) is a cultivated plant of great agronomic and alimentary interest due to the multiple uses of the crop and the high nutritive value of its seeds, which are very beneficial to human health. In this work has been studied the adaptive capacity of this plant in areas of Catalonia with very different climatic conditions than those usually cultivated. To carry it out, the crop was characterized from a phonological point of view. The experiment was made in four Catalan localities: Castelldefels, El Prat de Llobregat, Mosqueroles and Vila-robau. Were used five different plant materials: from Argentina, Batet de la Serra, Cal Pauet (Espunyoles), Vic and Corte Inglés (Chinese origin). In the plots of Castelldefels and El Prat de Llobregat were planted the seeds of Batet, Vic and El Corte Inglés. In Mosqueroles, in addition to the previous seeds, were planted the original from Argentina. In Vila-robau were planted material plant from Batet and Cal Pauet. The first three trials were done in rain fed conditions and the last one under irrigation. With the data obtained, we analysed the differences in growth of the materials within the same plot and among them. It was also evaluated if the irrigation influenced the growth of the crop or not. The results showed that the duration of the buckwheat productive cycle, as well as the achievement of the different phenological stages, differed between seed origins. Between the plant materials of the same trial, only statistically significant differences were found in Vila-robau, specifically in the stages of full flowering and beginning of fruit ripening. Regarding the materials sown in more than one plot, statistically significant differences were observed in the stages of third leaf, beginning of flowering and in the death of the plant of Vic seeds. From the seeds of Batet, statistically significant differences were observed between the trials of irrigation and dry land. These were in the first stages of development, between cotyledon and first leaf, and in the final stages of maturation. Between full flowering and the first brown fruits, there were statistically significant differences among the three localities.

El fajol (Fagopyrum esculentum Moench) és una planta cultivada de gran interès agronòmic i alimentari gràcies als múltiples usos del cultiu i a l'alt valor nutritiu de les llavors, molt beneficioses per a la salut humana. En el present treball s'ha estudiat el grau d'adaptabilitat d'aquesta planta en zones de Catalunya amb unes condicions climàtiques diferents d'on habitualment es conrea. Per fer-ho, es va caracteritzar el cultiu des d'un punt de vista fenològic. L'experiment es va portar a terme en quatre localitats catalanes: Castelldefels, El Prat de Llobregat, Mosqueroles i Vila-robau. S'utilitzaren cinc materials vegetals de diferents procedències: llavors d'Argentina, de Batet de la Serra, de Cal Pauet (Espunyoles), de Vic, i del Corte Inglés (origen xinès). En els assajos de Castelldefels i El Prat de Llobregat s'hi sembraren les llavors de Batet, Vic i el Corte Inglés. A Mosqueroles, a part de les llavors anteriors s'hi van plantar les d'Argentina. A Vila-robau, es sembraren els materials vegetals de Batet i de Cal Pauet. Els tres primers experiments es van fer en secà, l'últim en regadiu. Amb les dades obtingudes, s'analitzaren les diferències en el creixement dels materials dins d'una mateixa parcel·la i entre aquestes. També es va avaluar si el reg influïa o no en el desenvolupament del cultiu. Els resultats van mostrar que la durada del cicle productiu del fajol, igual que l'assoliment dels diferents estadis fenològics, diferia segons l'origen de la llavor. Entre els materials vegetals d'una mateixa parcel·la només es trobaren diferències estadísticament significatives a Vila-robau, concretament en els estadis de plena floració i inici de la maduració dels fruits. En quan els materials sembrats a més d'una parcel·la, s'observaren diferències estadísticament significatives en els estadis de tercera fulla, inici de floració i mort de la planta de les llavors de Vic. De les llavors de Batet, s'apreciaren diferències estadísticament significatives entre els assajos de regadiu i secà. Aquestes foren en els primers estadis de desenvolupament i en els estadis finals de maduració. Entre plena floració i els primers fruits madurs es van donar diferències significatives entre les tres localitats.

El trigo sarraceno (Fagopyrum esculentum Moench) es una planta cultivada de gran interés agronómico y alimentario gracias a los múltiples usos del cultivo y al alto valor nutritivo de las semillas, muy beneficiosas para la salud humana. En el presente trabajo se ha estudiado el grado de adaptabilidad de esta planta en zonas de Cataluña con unas condiciones climáticas muy diferentes de las que habitualmente se cultiva. Para llevarlo a cabo, se caracterizó el cultivo desde un punto de vista fenológico. El experimento se realizó en cuatro localidades catalanas: Castelldefels, El Prat de Llobregat, Mosqueroles y Vila-robau. Se utilizaron cinco materiales vegetales de distinta procedencia: de Argentina, de Batet de la Serra, de Cal Pauet (Espunyoles), de Vic y del Corte Inglés (origen chino). En los ensayos de Castelldefels y El Prat de Llobregat se sembraron las semillas de Batet, Vic y el Corte Inglés. En Mosqueroles, además de las semillas anteriores, se plantaron las originarias de argentina. En Vila-robau, se sembraron los materiales vegetales de Batet y Cal Pauet. Los tres primeros experimentos se hicieron en secano, el último en regadío. Con los datos obtenidos, se analizaron las diferencias en el crecimiento de los materiales dentro de una misma parcela y entre estas. También se evaluó si el riego influía o no en el desarrollo del cultivo. Los resultados mostraron que la duración del ciclo productivo del trigo sarraceno, igual que la consecución de los diferentes estadios fenológicos, difería según el origen de la semilla. Entre los materiales vegetales de un mismo ensayo, solo se encontraron diferencias estadísticamente significativas en Vila-robau, concretamente en los estadios de plena floración e inicio de la maduración de los frutos. En cuanto a los materiales sembrados en más de una parcela, se observaron diferencias estadísticamente significativas en los estadios de tercera hoja, inicio de floración y en la muerte de la planta de las semillas de Vic. De las semillas de Batet se apreciaron diferencias estadísticamente significativas entre los ensayos de regadío y secano. Estas fueron en los primeros estadios de desarrollo, entre cotiledón y primera hoja, y en los estadios finales de maduración. Entre plena floración y los primeros frutos maduros, se dieron diferencias estadísticamente significativas entre las tres localidades.