Objectiu: estudiar la concordança de resultats entre diferents mètodes i la repetibilitat de les tècniques retinoscòpiques habituals en l’atenció clínica per determinar la resposta acomodativa a través de la retinoscòpia i de l’autorefractòmetre de camp obert. Mètode: es van avaluar 30 pacients d’edats compreses entre els 18 i 25 anys i se’ls va citar en dues sessions. Les proves clíniques utilitzades per determinar el retard acomodatiu van ser el mètode d’estimació monocular (MEM), el Nott i l’autorefractòmetre de camp obert (WAM). Resultats: l’analisi dels resultats mostra que el valor mig de retard per a cada mètode és de +0,40±0,25DE per al Nott, +0,51±0,36DE per al MEM, de +1,21±0,63DE per al WAM amb esfera i de +0,75±0,66DE per al WAM amb equivalent esfèric. Al comparar les diferents tècniques entre elles trobem les següents diferències expressades en diòptries: entre el Nott i el MEM de 0,11±0,13 (p=1,00), entre el Nott i el WAM amb esfera de 0,78±0,13 (p=0,00), entre el Nott i el WAM amb equivalent esfèric de 0,26±0,13 (p=0,26), entre el MEM i el WAM esfera de 0,66±0,13 (p=0,00), entre el MEM i el WAM amb equivalent esfèric de 0,15±0,13 (p=1,00) i entre el WAM esfera i el WAM equivalent esfèric de 0,51±0,13 (p=0,00). L’efecte de l’examinador no és significatiu (diferències de 0,15DE i p= 0,82 per al Nott i de 0,18DE i p= 0,52 per al MEM); tampoc són significatives les diferències entre les sessions (diferències en tots els casos inferior a 0,1DE i amb p>0,50). Conclusions: la millor concordança entre mètodes es troba entre el MEM i el Nott i la pitjor concordança es dóna entre l’autorefractòmetre i les tècniques retinosòpiques. Tots els mètodes estudiats mostren bona repetibilitat.