Abstract:
|
Els acers inoxidables austenítics metastables formen part de la família d’acers d’alta
resistència, els quals presenten unes excel·lents propietats com són: la seva
conformabilitat, soldabilitat conjuntament amb una elevada resistència a la corrosió i una
bona capacitat d’absorbir energia. Per això, tot i tenint un important desavantatge com
és el seu baix límit elàstic, aquests acers han despertat un gran interès i es presenten com
a principals candidats per a la seva aplicació com a materials estructurals.
L’objectiu d’aquest projecte, és aconseguir millorar les propietats mecàniques superficials
i microestructurals d’un acer inoxidable austenític metastable EN 1.4318, mitjançant un
tractament superficial de brunyit. Una de les principals característiques d’aquest tipus
d’acer, és la capacitat de transformar una fase austenítica a martensítica per una
deformació plàstica. Per analitzar els efecte d’aquest tractament, s’han estudiat dues
condicions inicials de l’acer, diferenciades segons el seu contingut de martensita. La
primera mostra es troba en un estat de recuit, on el percentatge de martensita no supera
l’1% i la segona prové directament del procés de laminació en fred, això comporta que
aquesta presenti un 38% de martensita. Paral·lelament, en el mateix grup de recerca
s’han estudiat dues mostres més, amb les quals compararem els resultats al llarg
d’aquest treball, una d’elles presenta un 10% de fase martensítica inicial i l’altre té un
contingut de martensita del 18%.
El tractament de brunyit s’ha dut a terme aplicant diferents condicions, les quals poden
alterar els efectes produïts pel brunyit amb bola damunt la superfície. Aquestes
condicions són l’assistència amb vibració o sense ella en l’eina de brunyir, la direcció en la
que s’ha dut a terme el brunyit (paral·lela o perpendicular al laminat) i realitzar el procés
en una o cinc passades. Les mostres tractades s’han caracteritzat a nivell superficial,
mitjançant observació per microscòpia òptica confocal i SEM (microscòpia electrònica de
rastreig). També, s’ha fet una caracterització mecànica efectuant mesures de la duresa en
la secció transversal per indentació instrumentada.
Els resultats manifesten de manera clara, que s’assoleix una millora més significativa de
les propietats mecàniques de la mostra en estat de recuit. A més, els resultats destaquen
en aquelles condicions de brunyit en les que no s’aplica vibració a l’eina, es brunyeix amb
cinc passades i en la direcció perpendicular al laminat. |