La preservació del patrimoni cultural de la ciutat de Tarragona ha pres un relleu especial des del nomenament de les restes arqueològiques romanes de l’antiga Tàrraco Patrimoni de la Humanitat. En aquest marc qualsevol treball relacionat amb l’estudi de les restes representa una aportació per augmentar-ne el coneixement i per estudiar millores en la conservació. No es pot evitar la degradació natural dels monuments, però si que podem llegar al futur la documentació sobre l’estat actual. En aquest sentit en aquest treball ens proposem realitzar un estudi sobre l’estat actual de l’Aqüeducte de les Ferreres, o altrament dit Pont del Diable, que es realitzarà a partir d’una rectificació fotogramètrica. El Pont del Diable és l’única part que es conserva d’un dels aqüeductes romans que subministraven aigua a la ciutat de Tarragona. Hem de començar per entendre que un aqüeducte és una conducció d’aigua, que va generalment d’un riu a una població. Nosaltres només estudiem una part d’aquest, que és el pont, tot i que és habitual que ens referim a ell amb el nom d’aqüeducte. El nostre interès per les restes romanes de la ciutat de Tarragona va fer que ens poséssim en contacte amb el Museu d’Història de Tarragona per oferir-nos a col·laborar en algun projecte d’interès. El nostre oferiment va ser molt ben rebut i la disposició a col·laborar dels membres del museu amb els que vam contactar va ser total. Ens van proposar que els féssim uns alçats precisos de les dues façanes del Pont del Diable. Fins ara no es tenia cap reproducció fiable del pont, i una futura pròxima restauració del monument i de l’entorn despertava l’interès per una bona documentació, com a base per estudis previs. La idea va derivar, amb l’ajut del nostre tutor, Felipe Buill, cap a una rectificació fotogramètrica i un aixecament de l’entorn. Tot plegat ha estat possible gràcies al conveni entre l’Ajuntament de Tarragona i l’E.U.P.B.