Sovint les coses adquireixen una dimensió diferent si es varia la perspectiva des d’on s’observen. Quan hom es mira l’edifici de la Facultat de Dret pot veure un centre docent, una construcció de linies simples, un exemple més de manca de manteniment, un edifici que recorda alguna obra d’un tal Mies, una universitat amb un ampli jardí al voltant, pot veure aquell edifici on haurà de cursar els estudis de dret, però si per altra banda pensem en el contexte històric en que es va construir, pensem en les persones que van intervindre en aquest projecte, en les il·lusions i els desenganys que tota construcció porta aparellats llavors podrem simpatitzar amb l’edifici, si a més fixem la mirada veient un xic més enllà copsarem cada detall, no hi ha res a l’atzar, no hi ha res que et deixi indiferent, els bons edificis han de tenir la capacitat de provocar sentiments, tant se val en quin sentit, la indiferència és sinònim de mediocritat, i en el nostre cas, la Facultat de Dret no deixa indiferent a ningú, al llarg dels anys ha aixecat opinions divergents i si amb la lectura del present estudi s’aconsegueix captar l’atenció vers l’edifici voldrà dir que hi haurà noves reflexions, noves opinions, en definitiva que l’edifici segueix viu. En aquest treball més que rescriure una memòria tècnica, més que fer un estudi exhaustiu de l’estructura, de les instal·lacions o dels materials que hi ha, o aportar cap diagnosi del seu estat, el que realment s’ha buscat és intentar entendre una arquitectura i una construcció que es va portar a terme en un context concret, amb uns mitjans determinats que s’aparten de la tònica general que li era contemporània, una arquitectura i una construcció que són interdependents i complementàries.