Enrico Fermi (1901-1954) va revolucionar la física del segle XX tot capitanejant el desenvolupament de la física nuclear i de partícules, disciplines que, com veurem, va connectar amb l’astronomia, entre d’altres matèries, sent així, potser sense voler, un dels pares de l’astrofísica moderna. Fermi va mirar el cel i el va escrutar cercant les evidències experimentals que la seva física requeria per a ser validada empíricament. I és que Fermi va ser un autèntic físic tot terreny capaç de connectar allò més petit amb els objectes més mastodòntics de l’Univers conegut; es va convertir en el primer enginyer nuclear de la història, no només col·laborant activament en el Projecte Manhattan on desenvolupà la bomba atòmica, sinó també ajudant al perfeccionament dels primers acceleradors de partícules i essent l’artífex del primer reactor nuclear, la Chicago Pile 1. La seva comprensió del món subatòmic li portà a analitzar en detall i a comprendre els rajos còsmics, que es van entendre llavors com un autèntic laboratori natural de partícules, i que Fermi va ser finalment capaç de reproduir a un dels primers sincrociclotrons, desenvolupat també a Chicago.

Peer Reviewed