Avui sabem que qualsevol activitat industrial genera un cert impacte en el medi, i l’edificació ha d’asumir el paper que li pertoca com a una activitat que genera contaminació. Aquesta assumpció és fonamental per motivar la investigació envers una edificació mediambientalment sostenible. Fet això, cal determinar els mecanismes que permeten el coneixement del grau d’implicació sobre el medi, perquè avaluar la dimensió mediambiental d’un projecte de construcció és intentar qualificar i quantificar el pes dels impactes que se l’associen. El fet de quedar subjecte a la formalització del cicle de vida d’un producte (en concret de la seva producció) per inventariar el conjunt dels fluxos de matèries o energia (consumits o produïts), i tot seguit passar als impactes corresponents a partir de càlculs, és un mètode adient; es parteix del producte per anar pujant fins arribar als impactes. És un plantejament rigorós, formal i global però a la vegada llarg i particularment delicat de posar en marxa en el cas dels productes de construcció.