Trinitat Vella es designa com a perifèria de Barcelona. La conformen els talls infraestructurals d’entrada a la ciutat per diferents mitjans. Aquests talls generen un espai tancat on tots els punts d’accés es realitzen a través de túnels o ponts, així com un territori que es percep com a aïllat i llunyà. De la "5a forca" a l’antiga presó de dones, fins al Nus de la Trinitat, la situació periférica i d’entrada ha conformat el lloc dels habitants, generant tensions, ruptures, per aquesta doble disposició de l’espai a escala metropolitana i local. Això es solapa amb una identitat de barri marcada per l’ajuda mútua de les migracions procedents, tant d’altres països, com de la resta d’espanya -durant els anys de la dictadura franquista-, l’autoconstrucció i l'autoabastiment de les necessitats socials del barri. Així com una forta lluita veïnal històrica per a la millora de les condicions de vida, en les que s’aprofitava també la situació estratègica respecte de les vies de comunicació: talls a la meridiana, talls a la Ronda, etc. Tot i aquesta lluita, el barri es troba en un estat de letargia derivada de les dinàmiques de planejament urbanístic, ja que un cop pantejades certes problemàtiques i emergències al barri, les respostes han vingut donades per part de les administracions amb períodes d'espera, promeses institucionals i un context de sistema econòmic que ha congelat en el temps les possibles accions de millora. Per tant, identifiquem un àmbit aïllat i fragmentat de la ciutat, característiques que potser són concretes del barri, i que en configuren un tipus d'activitat i de percepció, i un ús de l'espai particular. S'hi poden veure apropiacions de l'espai públic, usos no reglats, circulacions no planificades ... És sobre aquests espais d'ús, que acaben trobant-se en els marges, que es vol intervenir, considerant que a causa del seu suposat caràcter residual s'hi amaguen diferents graus de llibertat d'acció per part de qui els hi habita. Aquesta condició permet ubicar en els seus límits àmbits de baixa dominació institucional: els marges infraestructurals.