Tothom coneix quin és el concepte d’una ruta marítima. És una ruta que fan els vaixells actualment per a transportar, a part de moltes altres mercaderies, contenidors d’un costat a l’altre del planeta. Però on van a parar aquests contenidors? Com es descarreguen? Quin tipus d’estratègia hi ha darrera d’una descàrrega i una càrrega sabent que les terminals cobren diners per llogar l’espai d’atracament? Ha de ser quelcom molt dinàmic i sense pèrdues de temps. Degut al creixement exponencial en el que es troba aquest sector, el que es va pretendre principalment amb aquest treball era la comparació de dos tipus d’organitzacions de les terminals. El sistema de Straddle Carrier i el sistema de Rubber-Tyred-Gantry Crane (Transtainers). El fil conductual del treball ha sigut anar exposant un seguit de característiques ideals que poden tenir les terminals de contenidors i les importàncies que hi tenen segons les tipologies. A tot això, aquesta primera comparació que s’obté, resulta insuficient, ja que per l’experiència obtinguda a través dels anys treballats en el sector, es quedava curta. Així doncs, es canvia la idea de definir i puntualitzar els conceptes que hi ha darrera d’una terminal perquè sigui competitiva. Comparant les situacions geogràfiques en les que es troben, les avantatges climàtiques i posicions estratègiques degut a les rutes comercials més transitades avui en dia. El punt on porta aquest treball es donar a entendre que hi ha moltes variables que depenen de moltes altres variables. Que el plantejament d’una terminal ideal segons els conceptes extrets estadísticament no duen a una terminal ser més competitiva o no. Hi ha un factor importantíssim a tenir en compte, i és que la realitat no és l’estadística. La teoria analítica és molt vàlida però per plantejar una terminal ideal en un lloc concret, s’ha d’estudiar aquest lloc concret minuciosament i definir una operativa clara i sense fissures.