Els corrents generats pels propulsors principals dels vaixells durant les seves maniobres d’entrada i sortida del moll generen una erosió important al llit marí. Després d’estudis dedicats a la millor comprensió i anàlisi d’aquest fenomen erosiu, aquest treball pretén proposar maniobres alternatives en un cas real per minimitzar aquest potencial erosiu. La reproducció de les maniobres habituals que realitza un vaixell determinat amb el simulador Transas NTPro 5000-v-5.35 ens ha permès obtenir dades del comportament dels propulsors durant aquestes. Amb la formulació existent aportada per Hamill (1999) i les guies de PIANC (2015), aplicada als estudis mencionats i, a partir de la informació obtinguda, s’ha realitzat els càlculs de les velocitats axials del flux generat pels propulsors per a diferents condicions d’intensitat i direcció de vent. A través d’aquestes últimes dades, s’ha pogut obtenir resultats del potencial màxim erosiu que els mencionats propulsors generen en un moll en concret. Posteriorment, amb les dades obtingudes, s’han plantejat diferents maniobres per evitar l’erosió en els moments problemàtics i crítics, provocats per les velocitats axials del flux emès pels propulsors. Finalment, s’han simulat les maniobres alternatives i s’ha analitzat les dades de velocitats axials i d’erosió, de la mateixa manera que amb les maniobres habituals. Així s’ha pogut comparar les maniobres alternatives proposades amb les realitzades habitualment i s’ha contrastat analíticament quines maniobres són les més idònies per aquest cas per tal de minimitzar l’efecte de l’erosió en el llit marí.