La investigació parteix de l’afany explicatiu de les següents qüestions: Fins a quint punt els polítics i canvis institucionals produïts a l’Estat Espanyol i Catalunya, entre 1978 i 1997 (Constitució Espanyola de 1978/ Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979) van dibuixar el context afavoridor d’un canvi de les polítiques públiques de seguretat i la democratització de les institucions policials. En quina mesura, dins d’aquest context, factors com l’aparició d’un corpus d’ idees alternatives al model policial d’ordre públic franquista ; o la successió en el temps de distints episodis de trencament de la normalitat institucional (cops d’estat, esclats de violència policial, aritmètiques parlamentàries.); o l’activisme persistent dels promotors del nou paradigma van afavorir l’alineament de les xarxes polítiques catalanes i dels alts mandataris de la Generalitat en la voluntat comuna de crear i desenvolupar un model i sistema policial propi .