Abstract:
|
El barri de Nostra Llar s'emplaça com un petit oasi enmig del dens teixit industrial que caracteritza la ciutat de Sabadell. Construïdes l'any 1954 per Josep Garcia-Planas, propietari de la fàbrica tèxtil "ARTÈXTIL", les anomenades "cases del Garcia" són un conjunt d'edificacions aïllades situades en una petita elevació topogràfica a tocar del riu Ripoll. Les cases van ser originalment planejades per a oferir un lloc digne on viure als treballadors de la fàbrica, la majoria d'ells immigrants d'arreu d'Espanya que fins aleshores malvivien en coves construïdes en els barrancs que voregen Nostra Llar. La urbanització del barri, com tota colònia tèxtil, també preveia la construcció de diversos equipaments: dues escoles, una església, un parc i una PISCINA, actualment abandonada. Actualment el barri presenta una realitat social que evidencia un SALT GENERACIONAL entre els primers habitants, els quals encara conserven un gran sentiment de comunitat i cooperativisme, i els nouvinguts, que veuen a Nostra Llar l'ocasió perfecta de viure rodejats d'espai verd sense renunciar als avantatges de la ciutat. La recuperació del recinte de la piscina, per tant, és una oportunitat idònia per a que aquest espai torni no només a estar ple d'activitat sinó, també, a funcionar com a lloc de trobada i motor social. La solució proposada es resumeix en un moviment que articula la resta de decisions: es “despulla” l’edifici actualment ocupat per l’associació de veïns -i que, per tant, recupera la seva condició original de pèrgola exterior- i es trasllada tot el programa al vas de la piscina actualment abandonada, entenent-la com un element de suport sobre el qual s’estableix el nou programa de sala polivalent i, al mateix temps, com un element d’identitat del barri. NOTA: es recomana veure el TFM de l'Eduard Gascón per a una comprensió completa del projecte. |