El territori del Vallès és un territori fragmentat, dividit i desconnectat. Les infraestructures de mobilitat d’escala territorial, han ocupat i transformat el paisatge, i en conseqüència, en resulten situacions de barrera, difícilment franquejables, que obstaculitzen continuïtats urbanes, les accessibilitats als municipis o la permeabilitat amb altres parts del territori. És precisament l’objectiu d’aquest projecte, convertir aquests elements disconexos i de barrera, per incorporar-los com a element de projecte, i revertir la funció que tenen. Ens trobem doncs en un procés de “cosit” del paisatge urbà per tal de restablir continuïtats perdudes per refer la xarxa d’itineraris per les persones, treballant a diferents escales, que van de de l’activació de barris determinats, l’articulació dels municipis i fins als grans recorreguts metropolitans que vertebren el nostre territori. Barberà del Vallès és un exemple clar d’aquest fenomen. Té nucli urbà amb un centre lineal que connecta el centre amb l’estació de ferrocarril, a partir del qual ha crescut el municipi. Aquest centre lineal, però, és disconex i fragmentat, però amb gran massa crítica, travessant parts de la ciutat molt diferenciades entre si. S’han de superar els elements - barrera que creuen la ciutat de nord a sud, i actuar en sentit perpendicular; cosir el municipi restablint connexions i recuperant el centre per donar-lo a les persones, a les bicis i a la circulació lenta. Es busca que aquesta connexió pugui arribar a ser supramunicipal més que intramunicipal, connectant els municipis de Barberà i Badia, amb els corredors ecològics colindants: el riu Ripoll i el riu Sec. L’eix de l’avinguda de la Generalitat és l’eix que cosirà el municipi en sentit transversal, connectant el centre de Barberà, amb el corredor fluvial del riu Ripoll, però també amb l’estació de Renfe, i aquesta fins al centre de Badia del Vallès, el riu Sec, i la Universitat Autònoma. Aquest eix, ara pensat per l’ús preferent del cotxe, anirà variant de context urbà per tant, la seva materialització haurà de respondre a aquests canvis. El tram on hi ha la fractura més notable és a l’estació de tren. Aquí es proposa una permeabilització del passatge actual soterrat, per creuar les vies del tren. Es duen a terme uns enderrocs selectius per tal de aconseguir aquesta reconnexió, i fer que l’estació passi de ser un element de barrera, a un element de connexió i relació. Amb aquests enderrocs selectius, hi ha elements que desapareixen, altres que es mantenen, i altres que es conserven parcialment, aportant-hi una nova lectura i per tant, aportant-los un valor afegit. El residu generat per aquests enderrocs serà reutilitzat per elaborar els elements constructius que faran possible el projecte. El que el projecte acaba aconseguint teixir el territori i permet superar aquestes barreres que fragmenten els municipis de Barberà i Badia i alhora milloren la qualitat de molts espais urbans sovint deficitaris i d’ús quotidià, generant nous tipus d’espais públics, on vehicles lents, ciclistes i vianants puguin anar d’un àmbit a l’altre amb plenes condicions d’urbanitat.