Satellite communication links are susceptible to present numerous discontinuities in the transmission. Specific solutions are necessary to be developed to cope this problem. In this sense Delay and Disruptive Tolerant Networks are envisaged as solutions trying to optimize in some sense the communication link. In this TFG the problem of disruptive networks will be studied and possible solutions will be analyzed having in mind satellites scenarios. The work will require the definition of a scenario and the implementation of some state-of-the art solutions in a simulator.

Since the Sputnik 1 was first launched in 1957, satellites have taken over the world with their multiple applications in our day-to-day life, specially in the telecommunications field, from television broadcast to mobile communications. One of the main issues they present, is that a single satellite can't provide an end-to-end communication between two spots widely separated. This issue implies that a continuous network between these two spots can never be implemented, and that's why so many public and private companies have been working for a long time in clusters of satellites to provide global coverage of the earth. In the last decade, the M2M (machine-to-machine) communications have become one of the most advanced fields in the engineering world, as they are changing it in order to create a more sophisticated and automatized future. These type of low-rate wireless communications can be supported in a satellite network but they sometimes require a low latency in its channel. In this project, several satellite network scenarios are simulated in order to study the different delays in them and to find the way to optimize the latency in the M2M communication between two fixed spots in the globe, while creating a continuous network made out of GEO and LEO satellites. The project is focused on the idea of finding the best satellite architecture to obtain a fluid communication without any relevant delay along the way, as well as discussing the trade-off between the delay of the signal and the energy consumption of the satellite, specially in the nanosatellite case.

Desde que el Sputnik 1 fue lanzado por primera vez en 1957, los satélites han tomado el mundo con sus múltiples aplicaciones en nuestro, especialmente en el campo de las telecomunicaciones, desde la emisión de televisión a las comunicaciones móviles. Uno de los principales problemas que presentan, es que un solo satélite no puede proporcionar una comunicación de extremo a extremo entre dos puntos muy distantes entre sí. Este problema implica que una red contínua entre estos dos puntos no se puede implementar, y es por eso por lo que muchas empresas públicas y privadas han estado trabajando durante mucho tiempo en grupos de satélites para proporcionar una cobertura global de la Tierra. En la última década, las comunicaciones M2M (machine-to-machine) se han convertido en uno de los campos más avanzados en el mundo de la ingeniería, y lo están cambiando con el fin de crear un futuro más sofisticado y automatizado. Este tipo de comunicaciones sin hilos de bajo ritmo de bit puede ser apoyado en una red de satélites, pero que a veces requiere una latencia baja en su canal. En este proyecto, varios escenarios de redes de satélite son simulados con el fin de estudiar los diferentes retardos en todos ellos y en encontrar la manera de optimizar la latencia en la comunicación M2M entre dos puntos fijos en el mundo, usando la creación de una red continua hecha de satélites GEO y LEO. El proyecto se centra en la idea de encontrar la mejor arquitectura de satélites para obtener una comunicación fluida y sin ningún retraso relevante en el camino, así como en discutir el equilibrio entre el retardo de la señal y el consumo de energía del satélite, especialmente en el caso de nanosatélites.

Des de que l'Sputnik 1 es llançava per primer cop el 1957, els satèl·lits han dominat el món amb les seves múltiples aplicacions en la nostra vida quotidiana, especialment en el camp de les telecomunicacions, des de difusió de televisió a les comunicacions mòbils. Una de les principals qüestions que presenten, és que un únic satèl·lit no pot proporcionar una comunicació extrem a extrem entre dos punts molt distants. Això implica que mai no es pugui implementar una xarxa contínua entre aquests dos punts, i és per això que moltes empreses públiques i privades han estat treballant durant molt temps en agrupacions de satèl·lits per donar cobertura global de la terra. En la darrera dècada, les comunicacions de M2M (machine-to-machine) han esdevingut un dels camps més avançats del món de l'enginyeria, ja que estan canviant-lo per tal de crear un més sofisticat i automatitzat futur. Aquests tipus de comunicacions sense fils de baix ritme de bit poden ser recolzades en una xarxa de satèl·lits però de vegades requereixen una latència baixa al seu canal. En aquest projecte, diversos escenaris de xarxes de satèl·lits són simulats per tal d'estudiar els diferents retards en tots ells i en trobar la manera d'optimitzar la latència en la comunicació M2M entre dos punts fixos en el món, utilitzant la creació d'una xarxa contínua de satèl·lits GEO i LEO. El projecte es centra en la idea de trobar la millor arquitectura de satèl·lits per obtenir una comunicació fluida sense demora pertinent en el camí, així com en discutir la solució de compromís que existeix entre el retard del senyal i el consum energètic del satèl·lit, especialment en el cas dels nanosatèl·lits.