La primera impressió que dona l´església quant et vas apropant per la carretera que resegueix el riu ebre es de majestuositat, gràcies al seu enclavament dalt d´un turó amb unes vistes magnifiques de l´ebre amb el campanar col·locat estranyament a la part posterior de l´absis. Quant arribes al seu nivell, canvia aquesta visió per la de deixadesa total Transmetent ja en el primer moment un sentiment llastimós en vers al temple que instiga a saber el perquè del seu estat, encara més quant descubreixes que els carreus de les portes foren arrancades per portarles a lésglésia nova. La causa principal es l´abandonament quasi total de l´edifici durant 60 anys, iniciat l´any 1936 quant el varen cremar els milicians i bombardejat parcialment al 1939 ( no es segur que afectés a l´església però si les vivendes properes on hi havia el centre de la població). Encara que el que més ha afectat a l´edifici es l´espoli sofert durant aquests anys, tant de les teules com dels alicatats (rajoles de València renaixentistes) i també de les rajoles gòtiques del solat. Mai no es va restablir el culte al temple a partir de llavors, ja que construïren una església nova a la part baixa de la població als anys seixanta. Això si, van reparar fa uns anys el campanar, que estava mig caigut potser per l´impacte d´un llamp, actualment l´església vella s´utilitza com a magatzem de l´Ajuntament. Per tot això, crec que pot ser prou interesant l´estudi constructiu del temple, però també i sobretot l´evolució en el temps i les modificacions sofertes.