L’objectiu principal que vaig buscar a l’hora d’iniciar aquest PFC va ser, per una banda, recopilar i ordenar totes les funcions que per llei son obligació del Coordinador de seguretat i salut en fase d’execució, i per altra banda posar-les a la pràctica tot observant les dificultats que això pot suposar. Es podria considerar aquest treball com una guia útil per a qualsevol Coordinador de seguretat i salut, doncs s’intenta recopilar tant les obligacions com les recomanacions per a portar a terme de manera correcte aquesta tasca que no només es veu afectada per un ampli marc normatiu sinó que aquesta és, en molts punts, una mica confosa o potser no gaire detallada. Crec que és molt important deixar clar que per llei, tant les reformes i obres de poca complexitat com les obres més grans i més complexes (com ara a la que es refereix aquest PFC), contenen la totalitat del procés constructiu i per tant en totes hem d’acomplir els mateixos requeriments en matèria de seguretat i la salut; però tot i que teòricament això és cert, la pràctica no resulta tan senzilla i és per això que la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball va aprovar el 31 de gener de 2001 els “Criteris Generals d’Aplicació del RD.1627/97” a on s’analitzen i distingeixen tres tipologies d’obra: Obres de construcció amb projecte, Obres de construcció sense projecte i Obres eventuals, tot especificant les exigències mínimes que aquestes han d’acomplir precisament basant-se en el volum d’obra i temporalitat d’aquestes. Vist tot això, arribo a la conclusió de que el Coordinador de seguretat disposa d’unes eines, els requeriments normatius de compliment de la seguretat, que ha de saber adaptar per aplicar-les a les seves actuacions i a l’organització de tots els agents que intervenen en el procés constructiu (Promotor, Contracta, Subcontractes, treballadors autònoms). Aquest “saber adaptar” juntament amb un bon tracte o “saber tractar” a la gent que intervé en el procés, és allò que permetrà portar a bon terme l’èxit de la coordinació.