Durant el transcurs de molts anys, en el Laboratori d’Edificació de l’EPSEB, s’han realitzat una sèrie de projectes fi de carrera que tenien com objectiu la catalogació de façanes i patis interiors del barri de l’Eixample de Barcelona i façanes de l’Hospitalet de Llobregat, entre d’altres. En aquests catàlegs es recollien les diferents tipologies de lesions i elements de façanes afectades, i es definia el grau de la lesió amb un codi tipificat referent al grau de risc per a les persones. Com a resultat d’aquest procés es disposava d’una gran quantitat de bases de dades descriptives de l’estat de les façanes. Un cop les bases de dades van estar informatitzades, el Laboratori d’Edificació conjuntament amb el Departament de Matemàtica Aplicada I es plantejaren un nou objectiu: analitzar l’evolució de les lesions en façanes, en funció del temps i el risc per a les persones, fent servir tècniques estadístiques, en particular la metodologia de l’anàlisi de durabilitat. Per començar a dur a terme aquest projecte va ser necessària, una formació prèvia, ja que els coneixements adquirits d’estadística durant els estudis d’Arquitectura Tècnica eren insuficients per a realitzar l’anàlisi de durabilitat i més en detall l’anàlisi de la funció de risc. A part de la informació teòrica també ens van ser necessària la utilització i formació en el software d’anàlisi estadística S-PLUS.