Clariant manufactures DISPERSOGEN 6101, during the manufacturing process, distillates are obtained that are managed by an external waste company which has a treatment cost. For this reason, the company Clariant (Tarragona) decided to carry out the viability study of the treatment of distillates in its wastewater treatment plant with a limit of 700 mg COD/L. For accomplishing this study, the minimum and maximum concentrations of COD that were reached in effluents of wastewater were calculated based on the weekly production rate of DISPERSOGEN 6101 and 3 concentrations/dose (D1, D2 and D3). Clariant water treatment plant (Tarragona) is divided into three blocks: primary treatment or physical-chemical treatment (TFQ), secondary treatment or biological treatment (TB) and sludge treatment. The reception of water takes place in the pool 2000 (B2000); TFQ consists of a coagulation-flocculation followed by a primary decanter; TB is carried out by an aerobic complete mixed reactor; Finally, the sludge line consists of two thicker tank, three tanks to adjust the pH and finally, the press filter to remove all the possible water from the sludge. In the final degree project, the plant conditions have been simulated at laboratory level, where the TFQ has been simulated by mixing B2000 water with distillates. The sample has been decantated (simulating the primary decanter) which has been separated into two phases: supernatant and sludge. The supernatant has been analyzed by Respirometer-BM EVO equipment, which simulates the biological reactor, and from the sludge, several parameters of interest (ST, SS, filtering time, dryness and decanting speed) have been analyzed. The results have shown that within each dose, there is a lot of variability but when comparing the variances between the doses they are not different. During the TFQ there is practically no destruction of distillates, which is why a TFQ was carried out mixing distilled and distilled water to check if the distillate was actually affected by the TFQ. On the other hand, during the TB the biodegradability of the supernatant has had a tendency to decrease. For this reason, a more in-depth study has been done which has shown that D3 has decreased 22% bioactivity and oxygen consumed (OC) by biomass has increased by 20.6%. All this is reflected by the OUR parameter that decreases as the dose of distillate increases. Finally, the percentage of inhibition for the three doses was calculated, ranging from 54% to 71%. Regarding the sludge line, the concentration of solids, filtering time and dryness have not been affected by the addition of distillates. The conclusions have shown that during the TFQ the elimination of distillates is very low and during the TB there is inhibition with the three doses. In the sludge line the decanting speed doubles from D3 to D1. Therefore, only the first dose is feasible to be treated, since it complies with the outflow limits.

La empresa Clariant produce DISPERAGOEN 6101, durante el proceso de fabricación se obtiene unos destilados que se gestionan por una empresa de residuos externa lo cual tiene unos costes. Por este motivo la empresa Clariant (Tarragona) decidió realizar el estudio de viabilidad de tratamiento de los destilados en su planta de tratamiento de aguas residuales con un límite de 700 mg DQO/L. Por la realización de este estudio se calcularon las concentraciones mínimas y máximas de DQO que se lograrían en los efluentes de las aguas residuales en función del ritmo de producción semanal de DISPERSOGEN 6101 y se determinaron tres concentraciones/dosis (D1, D2 y D3). La planta de tratamiento de aguas de Clariant (Tarragona) está dividida en tres bloques: tratamiento primario o tratamiento físico-químico (TFQ), tratamiento secundario o tratamiento biológico (TB) y tratamiento de fangos. La recepción de aguas tiene lugar en la balsa 2000 (B2000); el TFQ consta de una coagulación-floculación seguido de un decantador primario; el TB es llevado a cabo por un reactor aerobio de mezcla completa; por último, la línea de fangos consta de dos espesantes, tres fosas para ajustar el pH y finalmente, el filtro prensa para retirar toda el agua posible del fango. En el presente trabajo, se simuló las condiciones de planta a escala laboratorio, donde se realizó el TFQ mezclando agua de la B2000 con los destilados. Se dejó decantar la muestra (simulando el decantador primario) la que se separó en dos fases: sobrenadante y lodos. El sobrenadante ha sido analizado mediante el equipo respirometría-BM EVO el cual simula el reactor biológico, y de los fangos se ha analizado diversos parámetros de interés (ST, SS, tiempo de filtrado, sequedad y velocidad de decantación). Los resultados mostraron que dentro de cada dosis hay mucha variabilidad, pero cuando se comparan las varianzas entre las dosis no son diferentes. Durante el TFQ no hay prácticamente eliminación de los destilados, por ello se llevó a cabo un TFQ mezclando destilados y agua destilada, para comprobar si realmente el destilado se veía afectado por TFQ. Por otra parte, durante el TB la biodegradabilidad del sobrenadante tuvo una tendencia a disminuir. Por este motivo, se ha hecho un estudio más profundo el que ha reflejado que la D3 ha disminuido un 22% la bioactividad y el oxígeno consumido (OC) para la biomasa ha aumentado un 20,6%. Todo ello, queda reflejado mediante el parámetro OUR que disminuye a medida que aumenta la dosis de destilado. Por último, se calculó el porcentaje de inhibición para las tres dosis, el cual va desde el 54% de hasta el 71%. En referencia a la línea de fangos, la concentración de sólidos, el tiempo de filtrado y la sequedad no se han visto afectados por la adición de los destilados. Las conclusiones han mostrado que durante el TFQ la eliminación de los destilados es muy baja y durante el TB hay inhibición con las tres dosis. En la línea de fangos la velocidad de decantación se duplica de D3 a D1. Por tanto, sólo la primera dosis es viable para ser tratada, ya que cumple los límites de vertido.

L’empresa Clariant fabrica DISPERSOGEN 6101, durant el procés de fabricació s’obté uns destil·lats que els gestiona una empresa de residus externa la qual cosa té uns costos. Per aquest motiu l’empresa Clariant (Tarragona) va decidir realitzar l’estudi de viabilitat de tractament dels destil·lats en la seva planta de tractament d’aigües residuals amb un límit de 700 mg DQO/L. Per la realització d’aquest estudi es van calcular les concentracions mínimes i màximes de DQO que s’assolirien en els efluents de les aigües residuals en funció del ritme de producció setmanal de DISPERSOGEN 6101 i es van determinar tres concentracions/dosis (D1, D2 i D3). La planta de tractament d’aigües de Clariant (Tarragona) està dividida en tres blocs: tractament primari o tractament físico-químic (TFQ), tractament secundari o tractament biològic (TB) i tractament de fangs. La recepció d’aigües té lloc a la bassa 2000 (B2000); el TFQ consta d’una coagulació-floculació seguit d’un decantador primari; el TB és dut a terme per un reactor aerobi de mescla completa; per últim, la línia de fangs consta de dos espessidor, tres fosses per ajustar el pH i finalment, el filtre premsa per retirar tota l’aigua possible del fang. En el present treball, s’ha simulat les condicions de planta a escala laboratori, on s’ha realitzat el TFQ barrejant aigua de la B2000 amb els destil·lats. S’ha deixat decantar la mostra (simulant el decantador primari) la qual s’ha separat en dues fases: sobrenedant i fangs. El sobrenedant ha sigut analitzat mitjançant l’equip Respirometer-BM EVO el qual simula el reactor biològic, i dels fangs s’ha analitzat diversos paràmetres d’interès (ST, SS, temps de filtratge, sequedat i velocitat de decantació). Els resultats han mostrat que dins de cada dosis hi ha molta variabilitat però quan es comparen les variàncies entre les dosis no són diferents. Durant el TFQ no hi ha pràcticament eliminació dels destil·lats, per això es va dur a terme un TFQ barrejant destil·lats i aigua destil·lada, per comprovar si realment el destil·lat es veia afectat pel TFQ. Per altra banda, durant el TB la biodegradabilitat del sobrenedant ha tingut una tendència a disminuir. Per aquest motiu, s’ha fet un estudi més profund el qual ha reflectit que la D3 ha disminuït un 22% la bioactivitat i l’oxigen consumit (OC) per la biomassa ha augmentat un 20,6%. Tot això, queda reflectit mitjançant el paràmetre OUR que disminueix a mesura que s’augmenta la dosi de destil·lat. Per últim, es va calcular el percentatge d’inhibició per les tres dosis, el qual va des del 54% fins al 71%. Pel que fa a la línia de fangs, la concentració de sòlids, el temps de filtratge i la sequedat no s’han vist afectats per l’addició dels destil·lats. Les conclusions han mostrat que durant el TFQ l’eliminació dels destil·lats és molt baixa i durant el TB hi ha inhibició amb les tres dosis. En la línia de fangs la velocitat de decantació es duplica de D3 a D1. Per tant, només la primera dosi és viable per ser tractada, ja que compleix els límits d’abocament.