En el present treball s'analitza la situació actual de l'arqueologia catalana en relació a la ciència oberta i les humanitats digitals. S'utilitza la tècnica de la revisió bibliogràfica, l'anàlisi observacional de pàgines web i l'entrevista a fons. L'objectiu és valorar les percepcions, accions i estratègies desenvolupades fins al moment des de la perspectiva de tres agents implicats: les biblioteques universitàries, els centres CERCA d'arqueologia i els investigadors. També s'ha pretès identificar referents internacionals de bones pràctiques que es podrien implementar en un futur immediat i que permetrien afrontar els reptes i oportunitats del nou paradigma digital de la ciència. Els resultats destaquen punts forts com el volum de publicació d'articles en obert, l'ús intensiu de les tècniques de virtualització o l'existència de la plataforma digital Calaix. Però també punts febles pel que fa a la gestió de les dades de recerca, la legislació o els processos de participació ciutadana en els projectes arqueològics catalans.

En el presente trabajo se analiza la situación actual de la arqueología catalana con relación a la ciencia abierta y las humanidades digitales. Se utiliza la técnica de la revisión bibliográfica, el análisis observacional de páginas web y la entrevista a fondo. El objetivo es valorar las percepciones, acciones y estrategias desarrolladas hasta el momento desde la perspectiva de tres agentes implicados: las bibliotecas universitarias, los centros CERCA de arqueología y los investigadores. También se pretende identificar referentes internacionales de buenas prácticas susceptibles de ser implementados en un futuro inmediato y que permitirían afrontar los retos y oportunidades del nuevo paradigma digital de la ciencia. Los resultados destacan puntos fuertes como el volumen de publicación de artículos en abierto, el uso intensivo de las técnicas de virtualización o la existencia de la plataforma digital Calaix. Pero también puntos débiles en cuanto a la gestión de los datos de investigación, la legislación o los procesos de participación ciudadana en los proyectos arqueológicos catalanes.

This paper analyzes the current situation of catalan archeology in relation to open science and digital humanities. The technique of the bibliographic review, the observational analysis of web pages and the in-depth interview are used. The objective is to evaluate the perceptions, actions and strategies developed so far, from the perspective of three agents involved: the university libraries, the CERCA centers of archeology and the researchers. It has also been tried to identify international benchmarks of good practices that could be implemented in the immediate future and that would allow to face the challenges and opportunities of the new digital paradigm of science. The results highlight strong points such as the volume of articles published in open access, the intensive use of virtualization techniques or the existence of the digital platform Calaix. But also weak points regarding the management of research data, the legislation or the processes of citizen participation in catalan archaeological projects.